I a Argentina hi hem aterrat per Salta. Una petita ciutat agradable i manejable. Hi hem passat ben be 5 dies, i no tant per la bellesa del lloc ( que tampoc es lleig que diguem ) sino perque hi estavem a gust. I asseguts a la placa central, mentre observavem com els saltenys i les saltenyes passaven el dia, vam arribar a una conclusió: A Salta hi deuen ploure espermatozoides. I es que no hi havia noia sense fills petits o embaracada. La situació era espectacular. Sort que durant aquells dies no va ploure :)
I de Salta vam saltar a Cafayate, un petit poble. No sabem si era perque veniem d'una animada ciutat, o perque era diumenge tarda pero estava desert. Vem anar a un hostal que surt a la guia pensant que alla hi hauria gent segur...Nanai. Vem voler llogar bicis per al dia seguent i el paio ens va dir que per culpa de mal rotllos amb els amos de l'allotjament on estavem no ens les podia deixar a la nit pero que l'endema hi seria ben d'hora perque poguéssim marxar amb l'únic bus del matí que va cap a la estupenda quebrada i ens va dir que a l'hostal eren uns manguis. Nosaltres vem marxar una mica asceptics pero per si de cas vem anar a buscar la camara, no fos cas que per segona vegada... A les 7 del matí ens van despertar els tres avemaries SUPER forts amb alteveus que apunten cap a tot arreu (més endavant ens vem assabentar que el poble és quasi tot de l'opus i vem entendre unes quantes coses). Havent esmorzat vem sortir a buscar les bicis i... TANCAT. Ostres! Ens vem esperar fins a l'últim moment, pero el tio no va arribar. Vem agafar el bus sense, una mica de rabia perque l'excursió hagués estat molt xula amb bici, pero...
Vem fer un tros a peu i un altre amb autostop (en 1h 10 cotxes, no esta mal la mitjana). Aixo si, la quebrada molt guapa.
Potser per tot plegat el poble ens va caure tot estrany i vem marxar aquella mateixa tarda cap a Tucuman.
4 comentaris:
El Leo cada vegada que mira Monanam diu: Que cabrons, collons quin viatge, putes, ... i no segueixo.
Porto 30 anys intentant que sigui més dolc i cuidi el seu vocabulari per no ferir les meves orelles, i digui expressions com: que bonic, no siguis lleig, etc. I amb aquest viatge vostre no m'esteu ajudant massa a aconseguir-ho.
Que cabrons!
¿Y no irán a Tafí del Valle y a Amaicha del Valle?
¿La quebrada de Humahuaca y la cuesta de MIranda y la Cuesta del Obispo?
Aaaaaah, qué envidia dios! Con Arnau lo pasamos genial en Cafayate y en ningún momento vimos opuses deises. Coman tamales y humitas, locro y empanadas. ¿Vieron el museo de los Andes con las momias niñas?
¡Quiero ir!
I és que amb aquests viajantes què vols?
Cuánto Cabrón...
Aquest poble m'agradam, doncs m'hi quedo una setmana. Sense calendari, ni planificació, ni hores de dedicació a cada cosa, ni schedule, ni ordre ni concert. Ni totes aquestes coses que tothom se salta en les feines de bé.
És indignant!
Silvana, amb tantes coses guais..,yo tambien quiero irrrrrr!
Ara potser ens toca als cinquantins no?
L'examen m'ha anat justet, i això que us he seguit, ho juro.
Publica un comentari a l'entrada