Com baldufes

Amunt i avall, cap a la dreta i cap a l'esquerra, frontera d'anada i de tornada, ara fred i ara calor i hop!... De nou a l'origen.


I és que arribar als peus de l'Aconcagua, la muntanya més alta dels Andes (incident al bus inclòs), on per cert, vam saber que s'hi va filmar gran part de la pel·lícula 7 anys al tíbet (vivim tots enganyats?), caminar per pistes d'esquí i per vies (i ponts) de trens en desús, viatjar de nit a Valparaiso a passar-hi el cap de setmana i així treure'ns el cuquet de despedir-nos de Xile i el Pacífic, tornant, finalment, a Mendoza i Buenos aires vindria a ser una espècie de Ginkana.

La arribada a Valparaiso va ser memorable. Inesperadament hi arribem a les 4:30 de la matinada (quan ho haviem de fer a les 6) a una zona "xunga" de la ciutat. Ens trobem tirats, la terminal de busos tancada i sense pesos xilens per agafar un taxi, enmig de sense sostres. Teniem 3 opcions:

- Posar-nos a demanar, en sintonia amb l'entorn.
- Començar a córrer.
- Fer cara de llàstima al conductor a veure que podia sorgir.

L'última va ser l'opció que vem dur a terme i va donar bons resultats, ens va deixar dormir al bus, a la cotxera, fins a les 7:30 junt amb una senyora mexicana que s'havia passat de poble i anava més desorientada que una boleta de la ruleta. Quan finalment marxem comencem a caminar i als 2 carrers ens adonem que falta el barret!! Tot a terra i recuperació a lo "indiana Jones" amb bus en marxa.

I la marxada tampoc ha estat malament, que resulta que s'ha canviat l'hora quan dormiem i ni fava tu, ve la tia de l'hostal dient que el taxi, que de miracle vem demanar la nit anterior, ja està esperant-nos per anar a buscar el bus i nosaltres mirant-la des del llit amb les lleganyes a tope i pensant: Què diu aquesta dona? Saltada del llit i corrents a fer maletes!

Encara no podem entendre com és que a tres mil, a peu de l'Aconcagua anàvem amb samarreta de màniga curta i a la platja amb forro polar. Intrigants els contarstos de temperatura d'aquests països.

Us deixem amb una descripció del Neruda que vam trobar i que descriu de manera molt adient aquesta curiosa ciutat bohemica-decadent.