Els nostres despertars

I és així cada matí després d'esmorzar. Ens convertirem? Ara ja cantem, quasi sense voler, durant les estones lliures algunes estrofes... glups.

Tot i així és prou interessant, doncs a part de despertar-nos amb 600 nens cantant, cada dia expliquen un conte d'aquells amb "moraleja" que no està del tot malament.

Aquesta setmana hem tingut una aventura interessant. Resulta que el lluc va estar soldant una cadira i va dedicar-s'hi més del compte per novato. Ens vem posar a dormir i a les 12h de la nit es lleva amb un mal d'ulls inaguantable, com si tingués un parell de pedretes dins els ulls. Desconsolat, plorant i gemegant, tirant-se aigua a dojo. Davant aquest panorama decidim anar a buscar algú, la Laia de guia i el Lluc com un autèntic cec. Així estant veiem el gos vigilant (n'hi havia un que deien que mossegava) que ens mira, mitja volta i de nou a l'habitació. Surt la Laia sola a buscar el segurata, i torna als 15 segons corrent pq diu que ha vist aquell gos galopant cap a ella. Decidim despertar els veïns i ell ens duu a casa la metgessa de guardia que, clapant com un tronc, ni es va despertar. Busquen la que NO està de guardia i ens ajuda. Apa, gotetes i a dormir. L'endemà de baixa, quin voluntari :P (al taller encara riuem, ells ho arreglen amb un parell de llesques de patata als ulls i llestos).

Pel que fa a la nostra integració, estem a tuti pleni, ja sóm gairebé uns més de Paí Puku.

Aquest cap de setmana són eleccións!! Canviarà el govern després de 60 anys????

Pel pont de maig mos n'anirem a les catarates Yguazú!! (així veurem alguna cosa més de Paraguay)

Al País de Peter Pan

I és que realment hem anat a parar al país on gairebé tothom és petit i que funciona gràcies als menuts.

Paí Puku està just al mig de la carretera transchaco (que va cap a Bolívia) i només a l'obrir la porta a peu de carretera et recordes, per uns instants, que el món continua donant voltes. Tornes a entrar i veus que l'evolució del s.XXI encarà no parat per aquí. Deixant lloc a un petit paradís de nens i adolescents verges d'aquesta societat. A pa'i puku tot es comparteix, tothom col·labora amb tot (això si, distinció de sexes, masclisme a tope, nenes a rentar roba i nens a fer de fusters) i per aquest mateix motiu saben l'esforç que això representa. Disciplina sense càstigs, sense queixes, dutxes fredes i aigua bruta, mosquits i granotes. No conèixen quasi res més, però potser això fa la mística d'aquest lloc.

Aquí els patrons estan MOLT marcats:
5:45 Campana i tothom despert (amb un sol ja ben amunt al cel). 6:30 Esmorzar pa amb llet, cada dia!

7h pregària matutina a la petita església de fusta i tothom cantant (...cantando vienen, senyor, con alegria senyor...) en una imatge que recorda més a los niños del coro que a una missa.
7:30h comencen classes per als petits i els grans es posen ja a currar (fusteria/taller de confecció, perruqueria, plomeria). A dinar a les 11:30 i migdiada obligada per a tothom fins la 1:30h on tornen a començar les classes per als que al matí han estat endressant el menjador, fent el pà, a l'hort, rentant roba, etc.
I així fins a les 5h, quan els grans deixen les seves tasques laborals i entren a classe fins a les 9 del vespre, parant per sopar a les 6 o 6:40. Els petits: jocs, dutxes i a les 7:30 a clapar tots com ovelletes sense queixar-se (impensable a la nostra terra, poden deixar un partit de futbol aferrissat just quan sona la campana per anar a dormir). I demà, tornem a començar

I nosaltres, enmig de tot això, trobant el nostre lloc i desconnectats completament del món (sense ràdio, sense tele, sense cobertura al mobil i sense internet!!). La Laia està entrant a cada classe recollint els nens que tenen més dificultats (quins panorames) i treballant amb ells de forma individualitzada. I el Lluc ja ha reparat 5 centrifugadores, 1 turmix, ha après a soldar cadires, fa nances de teteres de metall i acompanya al professor de física a les classes pels de 2n 3r i COU.

Apalis, cap de setmana a Asunción i dilluns tornem al pais de "nunca jamás".