Cop de Bastó!

Al matí ens diuen que per Asunción (Paraguai) no queden places de bus cap a Bolívia. Decidim anar-hi per Argentina. Plou tot el dia. Agafem el bus a les 5 de la tarda. 12 hores de viatge mal dormit. Transbord a les 7h del matí per agafar-ne un altre a les 8:30 cap a la frontera. 7h de bus més. Al baixar, molta gent, caos inusual per agafar les maletes i alguna presa de pèl. Ens toca esperar 6h pel proper bus cap a Bolívia. Mentre dinem a un comedor ens adonem que ja no tenim ni càmara de fer fotos ni les ulleres graduades. ÒSTIA!!! Mangada en tota regla, no ens haviem adonat de res i lliguem caps. La busqueda del paio de les maletes no dona fruits, fustració i impotència. Arriba el bus amb retard (2h). Creuem frontera a les 21h, si se li pot dir frontera. 8h més de bus. Ja no sabem ni a quin dia estem. Arribem a les 4:30 de la matinada a Santa Cruz de Bolívia. Esperem 3h que surti el sol asseguts a la terminal, ni bars ni res, veient com es belluga la gent. Anem amb micro al centre i trobem allotjament. Té un jardí amb uns tucans sueltos que et pugen al braç. Anem a treure peles al caixer del davant. A l'hora d'agafar els diners no surt res però si que els resta al compte corrent. És diumenge i el banc està tancat. ÒSTIA!!

Hi ha dies que realment és millor que un vagi a dormir d'hora i és que ja ens havien avisat que les fronteres son zones complicadilles. Sinó pregunteu-li a la nostra càmara que s'ha passat al contraband. Demà serà un altre dia ( esperem!).

PD: A aquells que no volieu veure més fotos... Les vostres pregàries han estat escoltades...
PDII: S'accepten donatius per comprar una altra càmara. :)

La visita Correntina

I molts us preguntareu: On està Corrientes? I què hi ha per desviar la ruta?
Doncs a Corrientes hi ha nous parents, la Manuelita i un riu molt i molt gros! (Noteu a les fotos que amb aquest riu no hi hauria problemes de trasvassaments). I la veritat és que aquests dos dies hem viuscut com autèntics reis majarajars. Quina joia i quin contrast si ho comparem d'on veníem!

Cert és que ha estat un retrobament molt agradable, a l'esperit i al paladar (quin asado ens van fer els pares de la Silvana!!!) Ha estat com tornar a tenir pares al costat un parell de dies!

El Lluc ha flipat amb la col·lecció de cotxes antics i la Laia amb la piscina. Llàstima que el temps no ha acompanyat. Ja els hi hem dit que quan a un el cuiden tant bé, té tendència a tornar! mmmmm.... :)

PD: Pels despistats o no sabedors: La Beti i el Juan Carlos són els pares de la Silvana, dona de l'Arnau Cònsul, cosí de la Laia! Ha quedat clar, no?

Monanam de Paraguay

I després d'uns mesos marxem d'aquest curiós pais. I no podia ser d'una altra manera. D'un pais on hem passat de viure amb humilitat a anar a festes a casa el cònsul, on hem viatjat drets durant hores en busos de linia, on els busos "directes" es paren a recollir gent a tot arreu, on no es rega perquè potser plou i així se'ls moren les plantes i on en general tot està fet un desastre... no podiem marxar d'una manera més paraguaya que aquesta. A falta de busos directes a Argentina, per ves a saber quina raó, hem hagut de creuar a peu el tros entre frontera i frontera ( terra de ningú, ni de llei ) i evidentment el control ha estat mes aviat inexistent.

Què hi farem. Paraguay és així, un desastre de pais, però que no pots deixar d'agafar-li carinyo.

PD: Dimecres ens esperen nous retrobaments a Corrientes. Qui seran?

Snifs profunds

No ha estat fàcil marxar de Pa'i Puku. Gens fàcil. Darrere nostre deixem:

El moníssim Àlex,

El desastre de l'Alcides,

El petit Victor, Hector i Jorge i les campane smarcant tota la jornada.

El pillu del Milciades, la petita Lucía, la lectora Luciana... de fet, TOTS!! I també cada un dels invents i aprofitaments d'allò que tenen per fabricar-se joguines. Les poques queixes, els jocs senzills i el compartir. Aprenem-ne una mica!

Deixem també els mil noms amb els que hem estat coneguts. Gladia, Ladia, Hilaia, Laian, William, Laia; Joe, Llu, Llu'i (granota), Abuja, Willie, Lluç, Llusc, Lucas i Lluc. Sort que al final ja no hi havia tantes variacions!

I com a despedida, al finalitzar l'oració de cada matí, un parell de professors ens han fet pujar a l'altar per recollir dos tamborets dedicats fets pels nois fusters. La caminada des del final de l'esglesia per recollir-los, els somriures, els milers d'ulls fixos en nosaltres i els aplaudiments ens han emocionat de debò. Realment aquesta estada ens ha omplert molt, moltíssim o com dirien aquí " demasiado mucho". Durant aquests 2 últims dies no hem fet res més que anar-nos despedint i rebent molt més del que hem donat.

Però per descobrir noves terres se n'han de deixar d'altres, així que Bolívia ens espera!!!

PDI:A les fotos podreu veure 2 plats típics de l'internat, un d'ells (porotos con fideos) ja no el podiem ni veure al final.

PDII: Planxes elèctriques per què??? Fixeu-vos en les de les nenes que planxen, n'hi ha una que se li veu el vermell de la brasa sortint per sota!!

1,2,3,4... 28!!!

Doncs si que va tenir pastís el nen pel seu aniversari!!! No va ser com el de la mumareta, però va estar fet, per encàrreg de la Laia (que no la forma!!), per les nenes de la corte (les del penúltim curs (17 anys) que fan classe de cuina).

Tot i ser dens era molt bó, ho podeu preguntar als nens més petits (dormitorio chico) amb qui vem compartir-ne una gran part abans de que anéssin a dormir. Durant 3 dies anàvem sentint, "torta!! Riiiiica!!!". Com van disfrutar!!

Aquesta última setmana també la vem destinar a fer trucs de màgia amb les cartes, les cares de sorpresa que fotien no tenia preu.

PD: Volem que poseu atenció a les baldufes dels nens i al taulell on juguen, se les han creat ells mateixos.

PDII: Gràcies per les felicitacions, s'agraeixen!!

Entre runes

Doncs mira, molts dies sense res i ara un altre post ràpid :)

Aquest cap de setmana hem anat a veure les runes de les missions Jesuites de per allà el 1700 i algo. Són un patrimoni de la humanitat i per cert, de humanitat ni una!! Erem els únics turistes o visitants quan hem arribat (molt d'hora s'ha de reconèixer). Total que hem visitat unes restes de fa més de 300 anys totalment sols... impagable, ni fet expressament per als reporters del National Geogràfic. Quan estavem sortint un autocar plè estava entrant i ho hem aprofitat per escoltar les explicacions del guia de franc! (hi ha coses que no canvien).

Després en un colectivo pre-històric (si no era del 1700, quasi) hem viatjat cap a l'altra, la de Jesús, i també sols!! Ja hem dit en algunes ocasions que aquest païs no se sap vendre, no estan gairebé anunciades i mira que són famoses!!!

Aquí estem allotjats a la residència de jesuites d'encarnación, el Tiu Oriol, o padre Gelpí com és conegut aquí, ens ha acollit a casa seva i ens cuida.

Apa, diumenge altre cop cap a Pa'i Puku a passar l'aniversari del nen.

13 dies internats

I doncs aquests 13 dies sense notícies els hem passat tancats a Paí Puku, ja comencem a assaborir els últims moments, això s'acabarà en dues setmanes!! I ens entristirà marxar, perquè ja formem part d'allà, ens conviden a sopar asados, hem anat a 2 aniversaris, i caminant per allà ja ens hem acostumat també als somriures, abraçades i "iponas" dels nens al creuar-nos. Tot i estar allà perduts, de situacions interessants n'hi ha hagut unes quantes.

Per començar, van aparèixer una profe americana amb 2 deixebles de la seva universitat de Kentuky, la ciutat dels pollastres, com la va definir ella. S'hi van quedar 3 dies i van fer classes d'anglès amb un mètode divertit de veure (de fet, la dona era força peculiar). I un dels deixebles es va quedar sense genolls de tant ballar amb les nòies de la "corte".

I també va venir la Premsa, que va entrevistar, entre d'altres a la Laia, per a un reportatge sobre l'internat a una revista de no sabem què.

I la culminacióde tot això la vam tenir amb l'arribada de " las corridas por la paz". Van aparèixer uns indigenes, uruguayos i algun espanyol que estaven corrent per la Pau i van passar nit i dia amb nosaltres. El tema en si, estava guiat per uns bastons adornats amb plumes, pintures i bons propòsits. Rituals, cants indígenes i una mica anada d'olla, vamus....tots uns happy flowers. Encara que el que transmetien podia ser interessant.

Taller de malabars amb les nenes i jocs a punta pala! I una nova sortida de vacunació!

També va arribar el fred i amb ell un encostipat com un temple! Vam passar de 30 graus a 2 en un dia!