MONTORNAM

Buenos Aires. Falten 24 hores per deixar enrere aquesta experiència. Com fa casi un any, abans de venir, estem saturats per un batibull d'emocions estranyes. Un vull i un no vull.
Per algún motiu de la ment, comencem a repassar, a fer recompte d'on hem estat, de tot allò que ens hem impregnat, de les remogudes que ens ha provocat estar enmig de tanta pobresa, però a l'hora de tanta riquesa humana, de les petjades que, inevitablement, la gent ha deixat en nosaltres.

En més d'una ocasió ens hem imaginat com serà la tornada. Els dubtes de si se'ns farà fàcil o no reubicar-nos en un món que ara veiem quasi perfecte. mmmmm...
I què hi farem, després de ser tan afortunats d'haver viscut un any així , t'agafa por. Por que a l'entrar, altra vegada, al primer món, se'ns vagin oblidant a poc a poc les marques del viatge.

Però quines ganes també de veure'us a tots, de trepitjar la nostra terra i de començar o inventar nous projectes!

Nosaltres ara si que ens despedim de tot això i us diem un fins ara.
Com algú ens va dir en algún moment d'aquesta aventura: " Es importante poder vivir muchas experiencias para poder decidir por tu mismo que es aquello que realmente quieres vivir"

Així que si per les mosques acabarem el blog amb punts suspensius...

Cercle tancat

Buenos Aires de nou. Punt de partida d'aquesta aventura i ara també, punt final.

Mentre fèiem una cerveseta ens vam posar a pensar en tot allò que deixem enrere. La veritat, hem vist que no és poc.

Deixem 78 llits diferents. Això sense comptar totes les nits al bus, el terra de la terminal d'Esquel, el safareig d'una casa sobre uns matalassos inflables de platja i un garatge.
Un total de 7 països visitats que han suposat 24 creuaments de frontera ( és a dir 48 segells al passaport! Quasi l'acabem! ) Moltes estacions de bus i moltes, però moltes hores d'espera i de viatges ( amb un rècord de 48 hores seguides)

( Última frontera )

Hem passat freds duríssims i calors asfixiants, ens hem mullat i literalment ens hem empapat.
Ens han picat mil puces, insectes de tota mena i totalment desconneguts, enganxat paparres i ens queda el record (i marca) d'una mossegada d'aranya en tota regla. Hem tingut paràsits, taps a les orelles i de mals de panxes...uns quants. S'han donat de baixa 5 ulleres de sol ( quin desastre). Dos perdudes ( ves per on les que eren de qualitat) i 3 de trencades ( aquestes ja no tan bones ). Una càmara robada junt amb les ulleres graduades. Unes albàrques que van dir prou i algún que altre mitjó.

Però " meu deus"! Això ens ha permés caminades per glaciars i selves, surfejar per deserts i ones gegants d'immensos oceans. Poder estar a altes altures i veure el món des d'una altra perspectiva. Conèixer gent de tot tipus i de tots els colors. Cultures impressionants i descobrir estils de vida inimiaginables. Retrobaments inpagables amb amics, cosins i familiars per descobrir. Ché, moltes gràcies a tots!!
Aprendre nocions de guaraní i portuguès i acabar ( o començar ) a perfeccionar el nostre castellà. Menjar coco, mangos, guayabes, sindries i mbaracuyàs fins a la sacietat. Probar ceviches, cuis, ostres, corvines, corderos patagónicos, camaraos, salchipapas, piques a lo macho, chuños, sopa paraguaya, chipes... Ens han tallat el cabell a Bolìvia, Perú (a la sala d'estar d'un hostal) Argentina i en una classe de l'internat (on a part de pèls també es van endur un tros de jersei).

Espavilar-nos en moments tensos i relaxar-nos en platges paradisíaques. Aprendre a viure sense rellotge tot desvirtuant la noció " relativa" del temps. I percèbre que, realment, no es necessita tant com creiem i tenim per viure.

Última parada

Al paradís, Ilha grande. Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Sembla mentida que llocs així no estiguin super explotats.

Illa on no hi ha cotxes i l'única manera de traslladar-se és en barca o simplement a peu. I ens hem adaptat a tope utilitzant les sabates nacionals per excel.lència, les xinelas o havayanas.

PD: A què creieu que es dedica aquest negoci?