Després de passar ja quasi dos mesos en aquest país, un s'adona que Paraguay és una barreja de Chipa Guazú*, de palmeres i de Milsiades. De balitas, polvorines* i milers d'ocells diferents. De tererés* bons en recipients grans i lletjos, de sopa paraguaya* i de ñatius i ñantuis* per un tubo. De Dengue, d'estancies perdudes, de yacarés* i d'aranyes que mosseguen. De persones passives, de fer lent i pausat. De no fer res, on es podría fer molt. D'històries dures i d'una història comuna encara més dura. De molt rics i de molt pobres.
Paraguay també és una mica de dictadura, de corrupció i Nicanors. D'injustícies i mentides, però també d'esperança.De fútbol, de jesuites i Itaipú. De mangos, pomelos, galletitas, tortilla* i pluges tropicals.
De kepirs*, asados de carn dura i de cares encara més dures com el mangante Lino Oviedo.
De toyotas tot terreny i de terrenys pantanosos plens d'animals que ni tot terrenys poden creuar. De calor desmesurada i de fred hivernal que arriba sense avisar.
De guaraní com a llengua de la terra i de guarranis ( se'ls hi diu així per tan bruts i vells com estan ) com a moneda nacional.
I Concepción no n'és una excepció. Podria ser fins i tot turístic amb una capa de pintura a les cases colonials que hi abunden, però com tot aquí, es deixa caure.
I per pa'i puku seguim fent. Aquest cop va tocar taller de malabars fabricant les pilotes amb globus i terra fina i ensenyant-los-hi com les podien enlairar durant part del diumenge. Gratificant va ser, com a falta de pilotes, un nen s'havia fabricat les seves 3 pilotes amb massa de pa i les fèia moure com un expert.
Apa, fins la pròxima*1 menjar típic
*2 voladors minúsculs que quasi piquen més que els mosquits. odiosos!
*3 beguda com el mate, però amb gel
*4 Un altre menjar típic semblant a la chipa guazú. I no és una sopa, sinó una mena de pà
*5 mosquits i filigranes decoratives
*6 cocodrils
*7 No la nostra truita. Ojalà. Farina rebossada i fregida amb molt oli.
*8 Gorra
pd: A veure qui troba el cocodril que vam poder fotografiar en una segona sortida de vacunacions!
I així ben distrets passem un dia únic, amb la reflexió que pocs son els turistes que han pogut entrar a les cases d'una realitat tant impactant com la del chaco. Ens ha ajudat a entendre, també, d'on venen la majoria de nens que estan a l'internat i per què es queden tot l'any allà per poder anar a l'escola. Doncs la majoria venen d'estancies a més de 2 i 3h de camí de qualsevol tipus de civilització. I nosaltres que ens pensàvem que Pa'i puku estava aïllat!
I havent sopat anem a esperar l'autobús que ens duu a Asunción. Encara no l'haviem agafat de nit, i a que no sabeu com es fa? Doncs com de dia pero sense llum!!! Et plantes a la carretera transchaco (N-II d'allà) una hora abans, per si el bus s'adalantés, cosa bastant freqüent, ja en vem perdre un, i esperes. Quan veus unes llums d'algún vehicle engegues la llanterna (que has de tenir perquè et vegi) i fas intermitències i senyals de que pari. Si t'equivoques i no és el bus, dissimules o li dius que pot passar fent moviments amb la mà, vaja, com un poli. Després d'una hora i 25 minuts ha aparegut i tot bé, ja estem a Asunción a punt de marxar a les catarates.
