petit Trivial

Tornem a estar a Argentina! Al pais on tot va començar. Per veure si heu estat atents i heu tingut ganes d'investigar pel vostre compte us hem preparat un petit test multiresposta (cada pregunta pot tenir més d'una resposta correcte). Un gallifante per qui tregui un 10!

1) Paraguay:
a) És el pais més corrupte del món.
b) És el segon pais més corrupte del món.
c) Es diu que és el pais més corrupte del món però que han pagat perquè es digui que és el segon.
d) Ha tingut unes gestions de gobern en les últimes dècades molt lloables.

2) Paraguay és:
a) Un desastre.
b) El pais on tota la tecnologia és falsificada.
c) Un lloc on quasi no saben què és un turista.
d) Totes les anteriors.

3) Uruguay:
a) És un pais on hi viuen més vaques que persones.
b) La gent és tan freda que per aixó tots duen a sobre el mate calentó.
c) Fa frontera amb Brasil, Argentina, Paraguay i Perú (a part de l'oceà Atlàntic).
d) MONTEVIDEO no vol dir el monte VI de Este a Oeste.

4) A Bolívia:
a) Tothom està content amb "el Evo".
b) Es parla Quechua, Guaraní, Castellà, Aymara, Tacana...
c) Si no estàs atent et trobes esmorzant sopa de patates.
d) Hi ha salars gegants, altiplans, guéisers, selva, muntanyes plenes de sal, petroli, ciutats de 400 i de 4000m sobre el nivell del mar, la carretera més perillosa del món i elefants roses.

5) Perú:
a) Ha tingut un president d'ascendència Japo.
b) No hi va haver ni un sol Inka.
c) A cusco pots patir Soroche, és a dir, mal de cap degut a veure tantes ruines.
d) Es mengen "cuis" per dies festius.

6) Argentina:
a) Té una presidenta, igual que a Xile.
b) La capital, Buenos aires, és tant gran com Barcelona.
c) La carn, millor no tastar-la, és dolentíssima i caríssima.
d) El Chimichurri és "algo" importantíssim al pais.

7) Què es pot considerar un ofici a Sudamèrica?
a) Vozeador
b) Cabina telefònica que camina.
c) Bàscula ambulant.
d) Polític no corrupte.

A veure aquestes respostes!!!

Nosaltres seguim caminant.

Existència fugaç

Ahir vem anar a parar quasi per casualitat a Humberstone. Aquest poble, com la regió en questió i com tantes d'altres a l'america llatina (Potosí amb la plata fins que es va acabar, Manaus amb el cautxú fins que un anglès va plantar-ne a l'índia), va tenir una època d'esplendor, en aquest cas gràcies al salitre i derivats i de decadència. Aquest poble va néixer de la necessitat de tenir treballadors prop de l'empresa i va ser la pròpia empresa explotadora qui va crear-lo per alla el 1880: hi va crear de tot, piscina, teatre, mercat de fruites fresques, escoles i cases per a obrers casats i solters (separades), vaja, un exemple a seguir. Ara bé, al cap de poc més de mig segle van aparèixer altres adobs químics molt més barats i tota la vida va plegar i el poble va desaparèixer definitivament el 1961.

Ara quan es visita és com veure un poble del Far West abandonat, entre els grinyols de les frontises rovellades, els patecs de les portes pel vent i el cruixir de les fustes al trepitjar fan que sembli un poble fantasma. Curiós, molt curiós.

I si no hagués estat pel salitre en aquesta regió no hi viuria ningú. Des de Lima fins aquí i més avall el paisatge és desolador. A l'esquerra l'oceà pacífic, aigua però salada, i a la dreta deserts àrids de tot tipus, ara de fina sorra, ara de roques, ara plà, ara amb dunes... però al cap i a la fi, desert quasi inhabitable. La ciutat on estem, Iquique, no pot creixer més, a part de per falta de terrenys perquè o s'enfonsa a l'oceà o s'ensorra sota les dunes, per falta d'aigua.

PD: Algú sabria explicar-nos perquè en aquestes platges no observem l'efecte de la marea?

El benestar

Arica. Hem arribat al poble d'Arica, al Nord del pais mes allargat al que hem posat els peus, Xile.I de fet, no sabem massa be que ens ha passat. Portem una barreja de melancolia per haver deixat l'expedicio catalana enrera, pero a la vegada desprenem una alegria al.lucinant per estar a Xile.I es que Arica el podriem descriure com un poblet fronteris, banal i amb pocs encants, pero nois....hi estem de meravella.

No sabem si es deu a que necessitavem ja tornar a conviure amb el mar ( aqui ocea, pero el fet es el mateix ) i poder estirar-nos a la sorra tranquilament, o mes aviat es perque aqui els carrers no fan olors, la gent no toca el claxon a la minima que va a xafar una formiga, es respira un ambient mes relaxat, els hostals tenen aigua calenta sense que t'enganyin, hi ha varietats de menjars, les empanades per fi tornen a No ser fregides, els taxis i busos tenen el preu fixat i aixi t'estalvien la cara que se't queda de sospita durant tot el trajecte pensat - aquest me l'esta fotent-.

En fi, tot un mon del qual " pensavem " que ens haviem desacostumat, pero resulta no ser aixi. Si mes no, 6 mesos voltant per paisos amb condicions , diguem diferents a les nostres, fan que quan tornes en contacte amb allo que estaves acostumat, se't quedi un somriure de benestar a la cara, forca estupid.

Que hi farem, ens adonem que venim d'una terra privilegiada, que fa temps que no veiem.

El Sahara a Perú

Poc ens pensàvem que al bell mig de Perú ens trobéssim un desert tan autèntishen com el del Sahara. Ni que en aquest desert de dunes gegants i fina sorra que es cola per tot arreu hi trobariem un oasi com els de conte. És a dir, un llaquet rodó amb 4 palmeres al mig de res. I a part d'això potser ens deixem el petit detall dels 15 hostals amb piscina i restaurants al voltant.
I què s'hi pot fer al desert a part d'al·lucinar una mica? Doncs celebrar l'aniversari de la jefa de l'hostal amb pisco, birres i un estofat anomenat "carapulcra" ( i tot gratis! ). I què més? Doncs posar-nos a la pell de turistes totals, fer l'animal amb uns Buggies i intentar fer sandboard amb taules de fusta, és a dir, surf al desert veient com es pon el sol. WAW!!!! N'hi ha que van sortir-se'n millor que d'altres. I sense posar noms direm que el millor moment va ser veure al primer descens, un parell de potes espatarrades amb un cul baixant duna aball mentre el "guia" deia: "se va a caer, se va a caer" i arribant amb una estrepitosa patacada, avui tortícolis.

I res, comentar també de passada que ja hem atravessat totalment el continent i tornem a veure l'oceà després de 6 mesos. Avui hem tocat i respirat el Pacífic!!

PD: Les fotos demà, que aquest PC... Bona diada!!
PDII: El terratrèmol de l'any passat ha deixat les ciutats de Pisco i voltants fetes un cristo, encara hi ha runes per tot arreu i l'estampa no és precisament maca. Marxem ja cap a Xile!

Machu Picchu

3:45 de la matinada. Sona el despertador i en 15 minuts tots de peu. Quan diem tots és tots, el Jordi , la Mich, la Bendi, el Migui, la Laia i nosaltres 2. A les 4 comencem la caminada amb llantèrnes per pujar al Machu Pichu. 1h i 20 minutets després d'escales empinades i suors arribem entre els 20 primers a fer la cua, just abans que el bus. Obren i corregudes fins a una nova espera, la del Wayna Picchu, on només poden pujar-hi 400 persones al dia (d'aquí la dura matinada). 1h més de pujada d'escales per una paret totalment vertical i WAW!!! Quines vistes del centre arqueològic!! Per als amants dels inkes (i tots els guies) la ciutat té forma de Còndor, animal sagrat (i Cusco de Puma), però nosaltres hi veiem més aviat un ànec o altres bèsties, aquesta gent es flipava molt amb les construccions o qui es flipen són els intèrpertes :)

Un ratet després anem de tornada cap a baix a buscar urgentment elements líquids per hidratar-nos tot claudicant als preus abusius. Ja amb no molt de temps fem la visita a les restes i disfrutem de l'espectacle que ens brinden.

I amb presses emprenem la tornada, el tren marxa a les 14:26h i a les 13:15 encara estem dalt la muntanya. Baixem pràcticament corrent, adelantant i sorprenent a tothom i arribem a l'estació del tren que ens durà a Ollantaitambo a les 14:10h, impressionant :)

I l'aventura no va acabar aquí, voliem anar a Puno aquest mateix vespre tot passant per Cusco, anar a l'hostal per agafar maletes i anar a la terminal de bus i trobar bitllets. I amb un alicient addicional, que era vaga general de transport per la pujada de combustible! Ho vem aconseguir no sense certes dosis de stress, però cert és que el dia va valer la pena.