dimecres, 30 de gener del 2008

De gira amb violentango

Han estat 4 dies immersos en la vida d'uns artistes expctants per saber quina repercussió tindria el participar al festival de Cosquin, un dels més importants de sudamèrica.

Una barreja de convivència, 13 persones en una casa de 6, ja us ho podeu imaginar, nosaltres dormint al "fregaderu", uns altres al cotxe... també d'autèntics asados (63cm de carn) com a únic àpat del dia a les 18:30 i pà a dojo.

Molta música i guitarres en tot moment. Cada nit hem acompanyat al grup a cosquin, de 24 a 4h, on han tocat sota una pluja britànica al carrer i dissabte va ser la gran nit, van tocar a l'escenari més gran de sudamèrica, junt amb Mercdes Sosa (que per cert mich, vem veure en directe), Salinas i Pedro Aznar entre d'altres. Nervis, emoció i una més que merescuda ovació del públic. A les 6h del matí brindis per l'èxit i a dormir.

La veritat, una gran experiència.
FORÇA VIOLENTANGO!!!

dimarts, 29 de gener del 2008

Homenatge al quadern de viatge

Partir.
Capes de molsa conformant el paradís.

Final de ruta, clamor de pluja,
lliurar-se al blau,
al verd mineral,
a la mutilació del cançament,
al ressò de la terra.
Nits de saxo, de contrabaix,
de ferments, d'agulles.
Dies de zenc, de zen,
de vius acerats,
de camins de sal liquada,
de liquens, de sang,
GR Austral.

Pedres tallades, callades,
roquers continus, esmolats,
pendent, pla, plè,
flort de neu, fred,
contrast, cel sarment,
non plus ultra,
arrel d'arrels, sud, sort,
cert, sensual, sons,
cultura, foc, floc, joc,
danses, sabors, olors.

Finisterre còsimc, sord,
estrep, plenitut, barana,
ara, pont, arcà.

Sospir,
Obrir els ulls.

Merci Leo!!

Després de 8 hores dormint viatjant de nit, en van seguir 12 amb l'escenari que es mostra a l'imatge inicial. Benvinguts a la Patagònia Argentina. Un desert diferent, tal com ens deia tothom... No hay nada.

Impressive.

dimecres, 23 de gener del 2008

Cebáme....


Una cura de temps i d'estrés.


Sense mòbil,


Sense rellotge,


A un pas tan tranquil que costa reconèixe'ns.




Doncs Mar; .......DALE.....CEBÁME*.

*paraula que utilitzen quan posen aigua calenta a dins el mate.( el mètode és curiós, designen al cebador i aquest és el que va tirant l'aigua calenta tota la tarda. Jo bec, l'hi passo al cebador, aquest al següent i un cop ha begut l'hi torna a passar el cebador i així anar fent! )

pd: Bé família, aquests dies suposo que estarem una mica més desconnectats, doncs ens ha sortit el primer imprevist positiu abans de marxar cap a la Patagonia. Aquesta tarda deixem la capital i marxem amb la Mar cap a Córdoba. Anem a fer una mica el hipilongi i acompanyarem uns dies la gira que està fent el grup de Tango de l'Adrián. I després sí, els "cubitos " de la Patagonia ens esperen!

dimarts, 22 de gener del 2008

Asados

Si d'una cosa estan orgullosos els argentins, a part de la seva sel·lecció o club de futbol, és de la seva carn, bé, la carn del seu bestiar.

I cert és que de gustosa, tendra i a bon preu, com ho trobes aquí, ja que els entrepans que us mostravem en unes fotos costen, si fa no fot, igual que una "gaseosa", n'hi ha ben poques al món. A més, tenen tres-centes cinquanta maneres de tallar-la i això li dóna un punt addicional al concepte d'ogull o devoció que comentavem al principi.

Això són vistes desde la terrassa del pis de la Mar, la "terrasseta" inferior d'un edifici en construcció.

El bon observador haurà detectat que al bell mig del jardí hi ha un bidó amb un enorme tall de carn. Cada dia els aromes de la carn rostida arriben fins al sisè pis on estem instal·lats. CADA DIA!!! Per a coure això és necessari fer un foc, deixar que s'extingeixi i tenir bones brases, posar la graella i finalment fer la carn. És temps. Doncs aquí, la devoció per la carn arriba a tal punt que sembla que el promotor permeti tenir un "treballador" dedicat tota la jornada a preparar el dinar i sopar per a la resta.

Informacions addicionals: els treballadors vieuen en aquesta caseta miserable de la dreta amb sostre d'oralita. Pot haver-hi fins a 16 treballadors per edifici (totalment ineficient des d'un punt de vista industrial) i evidentment, parlant d'ineficiència, una litrona de quilmes per paio. La conclusió vindria a ser, que tant per materials de construcció com per mitjans i condicions... pèls de punta.

Queda molt per fer en termes de drets humans i condicions laborals.

PD: Ahir vem fer, per primera vegada des que estem aquí, d'autèntics guiris, anant amb llanxa pel delta del riu Paranà.

diumenge, 20 de gener del 2008

Un, dos, tres, responda otra vez!

Bones lletjos!

Vinga! Avui Blog interactiu. A veure qui respon bé el màxim nombre de preguntes ?
1000 minipuntos a qui les encerti!

a) En quin cantó del creuament es troben els semàfors?

b) A quins s'assemblen els taxis de Buenos Aires?
c) Què signifiquen aquests elements de la foto de sota? Quina funció tenen?

d) Què són els elements de les rodes dels autobusos que es poden observar a la fotografia d'aquí sota? (també la podeu trobar a les fotos del viatge)


e) Qui és el responsable de tenir cura de les voreres dels carrers?

f) Quina marca tenen els "Opel"?
Aix....quantes coses s'aprenen viatjant... :)

dimecres, 16 de gener del 2008

Primeres 24hores a Buenos Aires

Bones família!

Doncs ja hem passat les primeres 24h! I com que tenim internet gratis us fem una breu, o no tant breu explicació de l'aventurerta fins al moment:

Dilluns 14. Aixecada del llit a les 4:30/45) de matí. Arribada a l'aeroport del Prat entre una barreja d'emocions i pensaments de l'estil " ja sabem ben bé què estem fent? Mira que ara encara ens podem fer enrera eh!" Pensaments ràpids i traïdors d'última hora, sort que van durar escassos segons.
No us matxaquem amb la descripicó del vol, dir que com que eren 13h des de Frankfurt, doncs ja no sabiem com posar-nos, però tot i així el menjar i dues de les 3 pel·lícules van millorar les expectatives previstes. Vam arribar i un taxi cap a casa la Mar, la nostra amfitriona a BA (Merci!!!). Ens havien advertit que la conducció era erràtica, però vam anar a agafar la joia de la corona. Un R19 bastant atrotinat amb un taxista que, a les 10 del vespre, el feia anar SENSE llums i a una velocitat... ¿correcte?, bé, quan arribavem als petages el tiu obria la porta pq no li anava la finestreta i suposo que no serà així, però no tenia molts problemes en adelantar per la dreta :). Tot sense cinturons al darrere, ni manguitus on agafar-te ( mama de la Laia no pateixis ara eh! ). És a dir, una arribada emocionant. Ens va deixar correctament a la porta de casa i hop! ja ens hem instal·lat. Passem xerrant fins a la 1 del vespre amb la Mar (que eren les 4 a casa nostra, per tant estavem destruits, 24h sense dormir).
Toque de queda a les 10h del matí i dutxes ( que no han servit de gaire pq a l cap d'una hora ja estavem suant com a garrinets )! la Mar en fa gaudir d'un esmorzar de "factures", com aquí en diuen de tot això. "medias lunas" de mantega, grasa o farcides amb "dulce de leche, unes pastetes amb codonyat i crema... vamus, una delícia. (futurs acollidors, preneu-ne nota!!! ;)).


I a patejar s'ha dit! Ens esperavem potser una ciutat diferent, és potser quasi europea, potser l'esperàvem més pobra i més baixa, o potser no. FOT UNA CALOR de mil dimonis, no fa tanta por com ens deien passejar per allà. I no sé, hi ha diverses curiositats interessants. Cadascú ha trobat les seves, a part de l'accent (depenent dels aspectes laborals). El LLuc ha vist, que hi ha molt cotxe francès de l'any de la catapum i que els WV són versions pròpies de les creaccions europees, el gran hit es el Gol (sense f), com un polo però amb certes variacions. La Laia s'ha quedat amb la pluja constant que fan els aires acondicionats que diu que no paren de caure-li al cap!

Ara, a sopar, dutxar i dormir, que tornem a estar morts.

No ratllem més :) Us mantindrem informats i potser amb rotllos més curts XD

dijous, 10 de gener del 2008

Últims arranjaments abans de marxar

Doncs bé, abans de marxar hem hagut de fer certes coses. El nen ha marxat de Manresa i s'ha instal·lat temporalment a casa els pares. La Laia ha fet la mateixa gestió del seu pis a Barcelona. La serena plena a bessar d'objectes, mobles, matalassos, llums, plantes... sembla mentida la de trastos que s'han arribat a arreplegar a la "petita" habitació de Vilamarí. :)

Els "transportes Lucas" segueixen funcionant a la perfecció i el cotxe de l'empresa ha demostrat ser d'allò més competent, com el seu conductor ;)

A part d'això, hem fet totes les compres que eren necessàries. El nen ja té una samarreta tèrmica i un forro polar hipermega impermeable (l'aigua hi passeja per sobre sense mullar) per quan faci fred i per la terra del foc (nom molt ben trobat pel fred que hi fot). Tenim còpies de tot ( bitllets, DNI, passaports...), 800 euracos en assegurança mèdica que quin mal que fa, però anar a fer el hippy no inclou perdre el cap, vacunes i més vacunes ( ja portem a sobre una mica de febre tifoidea, de groga i ens faltaria tastar la de la rabia per completar el catàleg), carnet de conduir internacional, revisió de TOTES les targetes de crèdit i nosequantes coses més, una llibreteta per apuntar-ho tot, les motxilles a punt i la direcció del primer lloc on anem, Maaaaaar que venimos!! El cinturó amb cremallera interior per a secretsde tot tipus, la ronyonera invisible, la navalla multiusos ... Ens deixarem alguna cosa?

Buenos Aires, ja venim!!!