Aquest diumenge passat hi va haver el gran derbi argentí, connegut mundialment per l'afició, la festa i l'ambient que es crea a la "cancha". Crits entre les aficions, cants d'orgull de ser d'un dels equips, serpentines, banderes, paraigües, paperets a l'aire, pancartes, insults, "conchas de madres", bengales de fum i de colors... i si de per sí el futbol argentí desperta passions, no us podeu imaginar què desperta el partit entre els dos eterns rivals.
I per sort nosaltres estàvem al mig i gratis, clar, 10 mesos voltant per sudamèrica donen per tenir certs contàctes... jejeje (de fet, va ser relatívament fàcil, ens va aconseguir les entrades l'Adrián). L'únic requisit indispensable va ser el d'animar a River i serà que no vem cridar prou fort ( i mira que ens hi vem esforçar ) perquè va acabar perdent per un solitari gol.
De la resta, tot impecable, els dies ens passen volant, sense presses però sense pauses, convivint a casa la Mar i l'Adrián i seguim culturitzant-nos. És curiosa la situació, hem passat tot aquest temps sense claus d'enlloc i ara resulta que en tenim dues.
2 comentaris:
He tancat la radio perque feien futbol, i em toca empassar-me totes aquestes d'un partit argentí. Com si m'agradés el futbol. A sobre, internet avui va lent, i he tingut temps de comptar el nombre d'espectadors que sortien a cada foto.
Visca el River!
La Silvana m'ha dit que heu estat molt valents en anar a un partit com aquest, doncs els aldarulls que hi sol haver són d'unes conseqüències molt greus.
Sort que ho ha comentat a misses dites.
Aquí tenim al Barça que no para de guanyar. Aquest any sembla que alguna cosa guanyarem.
Muuua
Publica un comentari a l'entrada