Mercedes, a part de ser un nom de noia i una ciutat argentina, també és la capital del departament de Soriano a Uruguay. On a més d'haver-hi la conflictiva, i segur que coneguda, fàbrica de paper Botnia, tambè hi viu la tieta àvia de la Laia. La Roser, que ens ha allotjat, cuidat i com diu ella, ens ha portat de "jodita" per la zona. I que bé hi hem estat!
Si Uruguay ens havia agradat la primera vegada quan hi vam ser al Març, aquesta segona visita ho ha acabat de confirmar. Terra de verds, de gent calmada, càlida i acollidora. La regió, poc trepitjada pels turistes, amaga platges de rius calmats i immensos en època seca, no volem ni saber com de grans deuen ser quan plou.
Amb el cotxe de ruta vem arribar a Fray Bentos on hi va haver la primera enllaunadora de vaques en conserva que tant va alimentar als soldats en les dues guerres Mundials. Sabeu perquè va tancar? Doncs perquè els treballadors no només cobraven un bon sou sinó que a més robaben la carn!!!
Ah, i en aquestes altures del viatge ja només ens queda sortir per la televisió!! Després d'estar a la rádio a Sucre, Bolivia, aquí ens van entrevistar per un diari local i en sortirem a les planes amb foto i tot!Ara si, CAP A BRASIL!!!
3 comentaris:
Quan us banyeu en aquests rius tan macos, ja controleu que hi hagi cocodrils? Sinó, no té gracia. Jo a Mèxic vaig compartir espai aquàtic amb aquests animalons.
Mum
Quan us banyeu en aquests rius tan macos, ja controleu que hi hagi cocodrils? Sinó, no té gracia. Jo a Mèxic vaig compartir espai aquàtic amb aquests animalons.
Mum
La iaia "pepe" avui ha visitat el bloc, i ha quedat enamorada de tot plegat. Textualment diu ..."ja és una cosa exranya això de l'ordinador que puguis veure tot això de tant lluny".
Petons d'aquells llargs
Mams i iaia
Publica un comentari a l'entrada