El connegudíssim geni biòleg alemany Guaiten Von Tanguens (1899-1970), catedràtic de la universitat de Bierlin i autor de llibres de caire científic com "Amb què es distreuen les mussaranyes" o "teixen amb agulles les aranyes", entre d'altres, va anar de vacances a Brasil amb la seva müller. Va tornar a la seva terra tot alterat. Segons ell, també l'època que li va tocar viure influenciava en les seves ideologies i apreciacions, les noies brasilenyes ensenyaven massa el cul. El seu esperit científic el va dur a buscar una raó a aquest tan estrany, i escandalós, fenòmen.
Amb la col.laboració de membres , mitjans i estudiant(es) de la universitat de (O)porto Alegre i de Rio (que me rio) de Janeiro va, viatjant de nou per fer investigació de camp, analitzar diverses calces i mostres de sorra de les platges i banyistes habituals. El resultat va ser aclaparadorament clarificador: El 89% dels casos les calcetes tenien un bitxet, un bacteri, de dents llargues i afilades, ulls verds i rastes que es dedicava, per entreteniment, a desfilar els banyadors fins a mitja galta. L'11% restant eren calcetes per estrenar i per tant sense valor en l'estudi. Les mostres d'arena tenien totes una gran quantitat d'aquests animalons, que el senyor Von Tanguens va anomenar Calcetum Famèlicus, amb agulles i minúscules navalles esperant un bikini per estrenar.
Per evitar destrosses futures va contactar amb dissenyadors de roba de bany de la regió i els va ajudar a preparar la nova temporada amb esquemes i dibuixos de banyadors diversos que ja de per si tapéssin només mitja galta.
Amb el temps, el bacteri va acabar desapareixent però l'afició per d'ensenyar natges (diria) que va anar augmentant.
Artícles de les revistes més actuals i fefaents "Muy (pero que muy) interesante" o "Vanidades" indiquen que la seva nevoda, després de veure, per casualitat un vespre a les golfes de casa, les fotografies que el seu avi va prendre d'allà, està dedicant-se en COS i ànima a l'estudi de perquè els homes i nois, brasilers tenen aquests cossos esculturals.
Amb la col.laboració de membres , mitjans i estudiant(es) de la universitat de (O)porto Alegre i de Rio (que me rio) de Janeiro va, viatjant de nou per fer investigació de camp, analitzar diverses calces i mostres de sorra de les platges i banyistes habituals. El resultat va ser aclaparadorament clarificador: El 89% dels casos les calcetes tenien un bitxet, un bacteri, de dents llargues i afilades, ulls verds i rastes que es dedicava, per entreteniment, a desfilar els banyadors fins a mitja galta. L'11% restant eren calcetes per estrenar i per tant sense valor en l'estudi. Les mostres d'arena tenien totes una gran quantitat d'aquests animalons, que el senyor Von Tanguens va anomenar Calcetum Famèlicus, amb agulles i minúscules navalles esperant un bikini per estrenar.
Per evitar destrosses futures va contactar amb dissenyadors de roba de bany de la regió i els va ajudar a preparar la nova temporada amb esquemes i dibuixos de banyadors diversos que ja de per si tapéssin només mitja galta.
Amb el temps, el bacteri va acabar desapareixent però l'afició per d'ensenyar natges (diria) que va anar augmentant.
Artícles de les revistes més actuals i fefaents "Muy (pero que muy) interesante" o "Vanidades" indiquen que la seva nevoda, després de veure, per casualitat un vespre a les golfes de casa, les fotografies que el seu avi va prendre d'allà, està dedicant-se en COS i ànima a l'estudi de perquè els homes i nois, brasilers tenen aquests cossos esculturals.
6 comentaris:
Hola Laia, hola Lluc!
Doncs sí, justament vam llegir el vostre blog ahir mateix, des d'El Bolsón... com ho heu sabut? Ai, quines coses!
Doncs mira, ens anirà molt bé saber que esteu tan disposats a donar consells, de moment la primera pregunta -que té poc a veure amb viatjar-: algun lloc d'internet on es puguin penjar les fotos? Nosaltres ens vam comprar un USB de 8 gigues abans de marxar però ens quedarem curts, així que estaria bé anar descarregant-ho tot en una web o el que sigui.
Apa doncs, merci i a fins aviat.
Bon viatge!
Pel que es veu esteu tot el dia ambremull.
Si continueu així arribareu arrugats, je je.
Mams
Jajajaja, vaja història, no? Vau conèixer a aquest crack?
Veig que seguiu anat remullats tant si voleu com si no, les platges sempre estant tant buides? i les brasileires on són?
Tunpare
Tan parlar de les calcetes petites, i el Lluc amb aquestes calsases que no el deixen caminar per la platja. Entre poc i massa!
Mum
avui hem anat a dinar a Rupit, i de tornada hem passat per les Vilas!!! aiiix quins records!!!
torneu ja!!! q volem unes Vilas de "reencuentro" :)
jajajajaja!!!!!
Quina història!!!!!!!!!!!!
Quin seria el percentatge de realitat i quin el d'invenció???
Ahir vem anar a dinar a Molló i vem veure el Trabuc i la Lluvica....sabeu qui són???
Aish....us haureu de posar taaaaaant al dia......
Apa, un petonàs enorme!!!!!!
Sister
Publica un comentari a l'entrada