Després de portar un dia boig per Santa Cruz, ja tenim càmara nova i la Laia ja té solucionat la menjada de 200 euros del simpàtic caixer automàtic!
I amb tant moviment vam decidir anar a relaxar-nos a una mena de casa -granja-hippy-ecològica-vivalavida ( per dir-ho d'alguna manera ). Es tracta d'un nord americà una mica desubicat que després de molt voltar es va casar amb una boliviana i van decidir viure perduts a la muntanya vivint de forma autònoma (sense electricitat, amb cuina de llenya, un hort d'on trèien tot el jalar...). Tots els hostes dormiem en una habitació, entre tots fèiem el jalar i ajudàvem a l'hort. Una experiència curiosa.
Hi hem passat dos dies i ara ja som a Samaipata. Un poble tranquilíssim a 1600m, anem pujant. Avui hem visitat l'últim fortí de l'imperi INCA (construit sobre restes pre-inques) que tracta d'una roca de 200X60m escolpida per tot arreu (nínxols, havitacions, desaigues...) i ho hem fet amb dos israelites que també estàven a la casa-granja-hippy...
pd: Aquí va el Tucan que us debíem :) Maquíssim
2 comentaris:
Com us ho feu per trobar aquests paios tan friki-hippys??
el pajarraco aquest sembla de mentida...no entenc com poden sobreviure amb uns colors tan llampants...
runes runes!!!! jo tb en vull sniff sniff
PS: l'albert-pujol-i-serrano m'ha comentant q el camino de l'inca ara té certes restriccions de pas, així q s'ha de comprar el passi amb certa antel·lació...deia ell un mes o així, però espero q sent en temporada baixa sigui menys :S
PS2: vaig planificant la ruta, quan tingui algo clar, t'envio un emilio
preciós el Tucan :)
Bé, bé, algunes penúries però veig que us seguiu cuidant prou bé :)
Publica un comentari a l'entrada