dimarts, 22 de juliol del 2008

Un món Salat

A Uyuni hi ha una sola cosa a fer, un tour super turístic (6 turistes en un 4X4 i uns 40 vehicles cada dia) atravessant el salar i visitant les meravelles naturals de la zona. I de fet només es pot visitar així, doncs fàcil és perdre's com podreu imaginar-vos i la clientela és abundant. És un desert de sal amb illes plenes de cactus gegants i volcans al final.

El nostre grup va ser d'allò més maco: una parella de madrilenys que esperem tornar a veure, un alemany costipat entranyable (que amb el fred que feia, s'arriba als -20ºC, va patir) i un francès que el perdiem a cada parada.


La veritat és que n'hi ha per caure's de cul. Però malauradament, la bateria de la càmara va dir prou i només vem poder fotografiar el trajecte pel Salar, no tenint fotos dels 5 llacs de colors amb flamencs, del desert, dels gueissers a 5000m, de les termes i de les construccions que l'erosió ha fet amb diverses roques. Però els altres components n'han fet i ens les feran arribar!!
També hi ha un cementiri de trens espectacular, màquines a vapor i carbó que s'estan rovellant pel pas del temps, però que no obliden que cert humor pot ser interessant.
(Se necesita un mecánico con experiencia)
UAU!!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

qué salaos que son mis niños, sí señó!
l'humor és una bona medicina, quan no tens res més

Martí ha dit...

Res més a fotre, que és el que els passa a la gent quan ja porta un rato visitant màquines de tren rovellades.

A part de les màquines, que m'han encantat, també he trobat molt maca l'estanteria formada per pomes, i la taula aquella amb micro que semblava una espècie de confessionario de Rappel.

Anònim ha dit...

Hola Lluc i Laia,

Se'm fan un munt les dents llargues! Que xulu el blog i que xulu que deu estar essent el viatge. Les fotos dels trekkings que vau fer plenes de gels són espectaculars i els videos dels nens del Paipuku fan molta gràcia.

Que us segueixi anant molt bé.

Saludus,

Esteve

Anònim ha dit...

lo dels llacs de colors, els flamencs i els gèissers és de collita pròpia, oi? Vull dir que ho prometia el tour i un cop allà...oh! no hi són, quina mala sort! I el "fantastique tour" va quedar amb el desert de sal... però és clar no explicarem el timo als parents i amics!!

juas juas