A Bolívia, l'aroma indígena està a cada cantonada. És meravellós veure aquestes dones tant autèntiques, anomenades "cholitas", fent la seva, i sorprèn que tinguin tant caràcter. No els hi pren el pèl ni cristu. L'aroma nassal és tota una controvèrsia. Mercats desoganitzats on et pugen tantes olors variades que el Grenouille del Perfum es tornaria boig. Una passa d'olor a estofat, una altra a pixat, l'altra a fregit, l'altra a carn i fetge i tornem amb l'olor a pixat... realment no és un pais per a maniàtics, si se t'ha de servir menjar, ho faràn amb les mans i llestos.
Potser perquè venim del submís Paraguay, però veiem que els Bolivians no paren de moure's, organitzar-se i reivindicar. Que el 10 d'agost ens agafi confessats :)
PD: El Lluc ha tingut mal de panxa i amb un xeringasso quasi se l'hi ha passat. A algú l'hi sona aquesta història?
2 comentaris:
Ei parelleta
Quan un est� malament de l�est�mac les olors molesten molt m�s. No m�estranya que les descriviu amb tant detall.
Recordeu que per protegir la mucosa g�strica inflamada cal: menjar amb molta tranquil�litat, poc i soviet; sense picants ni condiments; no fer-la treballar massa i mimar-la amb coses suaus i f�cils de digerir: bullits, planxa i evitar els menjars crus�
Tres fotos de concurs (pel meu gust): la del cactus, la paradeta de teles de colors i la del senyor sentat amb les robes al darrera.
Sou genials.
Mams
Avui com l'avia Maria feia temps que no venia, hem tingut molta feina a mirar la vostra historia i les fotos des del final de Pai'Puku. A mi m'ha anat be per repassar... ja que el tema te suc!
Per cada pais on passeu el revolucioneu, i eleccions, referendums...A veure e passa quan arribeu a Perú.
Petonets Mumareta
Publica un comentari a l'entrada