Machu Picchu

3:45 de la matinada. Sona el despertador i en 15 minuts tots de peu. Quan diem tots és tots, el Jordi , la Mich, la Bendi, el Migui, la Laia i nosaltres 2. A les 4 comencem la caminada amb llantèrnes per pujar al Machu Pichu. 1h i 20 minutets després d'escales empinades i suors arribem entre els 20 primers a fer la cua, just abans que el bus. Obren i corregudes fins a una nova espera, la del Wayna Picchu, on només poden pujar-hi 400 persones al dia (d'aquí la dura matinada). 1h més de pujada d'escales per una paret totalment vertical i WAW!!! Quines vistes del centre arqueològic!! Per als amants dels inkes (i tots els guies) la ciutat té forma de Còndor, animal sagrat (i Cusco de Puma), però nosaltres hi veiem més aviat un ànec o altres bèsties, aquesta gent es flipava molt amb les construccions o qui es flipen són els intèrpertes :)

Un ratet després anem de tornada cap a baix a buscar urgentment elements líquids per hidratar-nos tot claudicant als preus abusius. Ja amb no molt de temps fem la visita a les restes i disfrutem de l'espectacle que ens brinden.

I amb presses emprenem la tornada, el tren marxa a les 14:26h i a les 13:15 encara estem dalt la muntanya. Baixem pràcticament corrent, adelantant i sorprenent a tothom i arribem a l'estació del tren que ens durà a Ollantaitambo a les 14:10h, impressionant :)

I l'aventura no va acabar aquí, voliem anar a Puno aquest mateix vespre tot passant per Cusco, anar a l'hostal per agafar maletes i anar a la terminal de bus i trobar bitllets. I amb un alicient addicional, que era vaga general de transport per la pujada de combustible! Ho vem aconseguir no sense certes dosis de stress, però cert és que el dia va valer la pena.