La selva no et deixa indiferent. És difícil descriure un món tant contraposat al nostre, perquè més que saber què és (més o menys, tots en tenim una idea) és estar-hi.
Arbres. Arbres tant grans i alts que t'impedeixen veure el sol. Arbres amb tantes olors i propietats medicinals que sembla mentida que nosaltres anem només a cop de pastilla.
Lianes. Lianes que et permeten penjar-te i veure-ho tot des d'una mica més amunt.
Tanta vegetació que espanta estar sol allà dins.
Sorolls. De fruits que cauen. De cants inimaginables d'ocells inimaginables. Monos saltant que entreveus amb dificultats. Formigues gegants i formiguers encara més grans. Aranyes. Aranyes blaves, vermelles, negres, amb punxes, amb dents... Taràntules i teranyines que et vas enduent amb el rostre a mesura que avances. Paparres que, a la mínima, se t'arrapen al cos com això, com paparres.
Verds. Verds intensos. Fruits i cucs que es mengen. Plantes que et vesteixen, llavors que t'adornen, canyes que es transformen en flautes... una font inacabable de sorpreses.
I finalment la gent, que estima la seva terra. Aquesta selva que els dóna quasi tot allò que necessiten. Aquest respecte imposa. Tenen la capacitat de saber escoltar la Terra, saber sentir-la i connèixer-la. Ells si que viuen en pau amb la seva selvàtica Pachamama.
4 comentaris:
Amb aquestes explicacions tan poetiques, la poesia del Leonci queda en el no res
Lluc, amb aquesta barbeta estás més macu que la selva amb els seus ocells de coloraines. A veure si t'oblides de les asqueroses perilles.
Mama babetes
Sort que de jovenet ja vas fer practiques de Tarzan, de totes maneres alla estaves més integrat.
Esplendit el comentari i les fotos són un complement que el fan encara més esplendit, com les formigues. Es IMMMMMMMMPRESSSSSSSSSIONANNNNT
Leonidas
Poesia selvàtica de la parella, un nou descobriment :)
molt maques les fotos, espero no haver de trobar aranyes dolentes per allà!
molt teu el sombrero, estil lucas 100% i quins pelos!!!
ps: si voleu entreu al meu fotolog i trobareu el nou membre de la familia jijiji
carai nois , feia dies que no venia per aqui i estic al·lucinant, fins hi tot el nil es queda amb la boca oberta, quin viatge quins tios aquests ,per flipar, seguiu aixi i poder escriviu un llibre o millor fotem fora al micky moto i d'afers estrangers el lluc i la laia. vinga nois que vagi molt bé.
roger,arantxa i nil.
lluc, hauràs fet una nova versió dels teus videos disfressat d'indigena saltant de liana en liana per la selva, no? xD
Publica un comentari a l'entrada