Les vaques beuen aigua o mengen algues ( no creiem que jalin peix ) mentres els nens pesquen despullats tot jugant. Després ve el porc a engullir-se el peixet dels nens ( que després algú menjarà) i el fan fora a pedrades. Finalment quan es pon el sol, les gallines picotegen les restes del dia. Això és la preciosa platja de Challapampa, el poble del Nord de l'illa del Sol al llac Titicaca.
En certs punts de l'illa tens l'oportunitat de girar-te 360º i no saber quina de totes les imatges que veus t'agrada més. La posta de sol, les muntanyes de la cordillera, la frontera amb Perú, la immensitat de blau, la sortida de la lluna plena reflexant-se a les aigues del llac, si tens aquesta sort ;) Quin estrés!!!!!! XD la càmara no donava l'abast!!
I a Copacabana ja es poden començar a trobar les primeres ruines incaiques i una fe aclaparadora. Tant, que venen de diferents punts del pais i Perú ( estem només a 10 minuts ) per beneïr " las movilidades " i demanar-li a les verges un cotxe, una casa i diners, molts diners. Al cap i a la fi, les idees capitalistes acaben canviant, fins i tot, les peticions als sants.PD: Demà cap a Perú, on esperem la visita d'amics!!!!
5 comentaris:
Tornem a estar connectats amb la virtualitat!!!!. Jo tenia "mono de monanam". Quina passada de fotos i de comentaris. Sou fantàstics!!.
De carreteres no comentarem res que ja em vist el reportatge web.
Per cert, el 10 de setembre finalitza el plaç del concurs fotogràfic de la SEAS. En voleu presentar alguna? M’ofereixo a fer els tràmits.
PD: La xinxi no té bloc però també viatge: en una setmana ha estat a Gràcia, Bellpuig, Torredembarra, què us sembla? Ella encantada de la vida.
Muuuuuaaa
Mams
Vosaltres Incas? Doncs nosaltres Aztecques, Maias i més.
I a veure qui te enveja de qui.
Petonets a la xinxi
Mum i papi
Hola Mon anam vos parla el cosinet rogeret de les roges blanques (surrealisme iaios de bellpuig). Aquí estem, a la torre del Barra, havent fet una paelleta a l'Ham i disfrutant d'un dia assoleiat de finals d'Agost (cada vegada més cars de veure). Diu la teva mare, Laia, que segur que fas dentetes (per lo de la paella)... però més dentetes em feu valtros, amb aquestes fotos del llac queticaques, de carreteres vertiginoses i de sols i llunes gegants...
UNA ABRACADABRAÇADA MOLT FORTA
Roger.
Hola parelleta!
Quines experiències esteu vivint, paios! En tindreu un munt per explicar i reviure. Ja us hi sabreu readaptar al món del benestar? Disfruteu que ja no us falta tant.
Nosaltres, aquí amb els vostres papis gaudint d'un cap de setmana de platja, però sobretot de la seva hospitalitat i companyia.
Sé que esteu al corrent de l'estat de l'Isi. Estem molt contents. I ara us el passo perquè no calla!!
romi
Ei parella, ja veiem que us ho passeu de conya. No com nosaltres, avorrits pel confort fastigós de la vida burgesa, amb el rotet de després de la paella (potser una de les millors de la meva vida) amb un vinet de l'Empordà fresquet per remullar-la; caminant descalços (ja veieu quina misèria) per la platja, sota l'encís dels blaus de la mediterrània. Tot plegat, ja ho veieu, no gens exitant, més aviat avorridot, com us deia. Però es tracta, com deia el clàssic, de prendre's la vida amb sentit del tumor.
Rebeu una abraçada avorrida, però confortable de l'Isidor.
Publica un comentari a l'entrada