Aquestes coses nomes es poden explicar un cop ja estan fetes, per evitar patiments paterns :)
I es que per anar a la selva no s'hi va per una carretera qualsevol (o una autopista de 4 carrils) sino tot el contrari!! S'ha de passar per la famosa "Carretera de la Mort" i s'ha de dir que el nom no l'hi han posat perque si (en 10 anys --> 4000 morts computats, una mitjana d'un vehicle queia per setmana i ho feia amb un desnivell d'agafa't-hi fort). Nosaltres l'hem feta de dues maneres, en bus primer (tocava finesta canto barranc i hi havia moments en els quals NO VEIEM la carretera sota les rodes!!!) i posteriorment en bicicleta.
Per fer-vos una millor idea podeu mirar aquesta web http://tronera.blog.zm.nu/2007/12/19/¿la-carretera-de-la-muerte-va-de-bolivia-a-china/
.JPG)
Com tots deveu saber, aquest diumenge va haver-hi el referendum "revocatorio" i a part dels 
resultats, es fantastic veure com funciona el sistema electoral del pais. I es que on a casa diem jornada de reflexio, aqui en podriem anomenar jornada d'abstinencia, les autoritats saben els estralls que pot causar l'acohol en aquesta gent i en prohibeix tant la venta com el consum.
resultats, es fantastic veure com funciona el sistema electoral del pais. I es que on a casa diem jornada de reflexio, aqui en podriem anomenar jornada d'abstinencia, les autoritats saben els estralls que pot causar l'acohol en aquesta gent i en prohibeix tant la venta com el consum. Durant el dia de les eleccions la ciutat es va transformar, passant de ser un guirigall de botzines a estar absolutament tot tancat amb nens jugant a futbol al mig del carrer i tirant-se amb monopati. Dificultats vem tenir per trobar on menjar!
I ara estem al famos llac Titkaka, a Copacabana. Per arribar-hi la carretera esta molt millor pero d'entrevancs no en van faltar. A mig cami es para el bus per carregar nous passatgers i un d'ells portava 25 sacs de 46 Kgs de sucre, farina o menjar de cavall, no va quedar clar, i com que no hi havia lloc al portaequipatge els van col.locar tots al passadis (arribaven a l'altura del recolzabracos). Tothom queixant-se etc. Al cap de dues hores, toca control policial i com que la senyora no duia els papers (a saber) apa, tots els sacs fora, amb queixes de nou pel retras que aixo suposava. Despres toca creuar el riu separadament passatgers i bus. I quan ja estavem instal.lats a l'hostal ens adonem que la llibreta de la Laia amb els apunts de 7 mesos s'ha quedat al bus. OSTIA!!!! Correm a buscar-lo i de miracle trobem el bus en una placa tot aparcat i sense conductor. A l'agencia ens diuen que el conductor dormira alla i l'anem esperant entre sopar i billars. Pero cansats a les 23h decidim entrar per la finestra que no haviem tancat per casualitat. Malabarismes per no ser vistos i recuperem l'objecte!!! Cervesa per celebrar-ho :)
PD: el tecat no permet accents.
4 comentaris:
Quins delinqüents
No hi va haver temptacions de robar el bus, tornar un "troç" enrere, i estimbar-lo per la carretera aquella?
La selva, una goçada -carretera inclosa-; aquella mena de Montserrat del desert, preciós... però no n'expliqueu res! (ni del Jurassik Park!), la vista de La Paz, espectacular; les "cholitas", tot un món i el vostre barret indígena -tot i que us fa guapíssims-, poc atrevit, vista la gamma local. Però de tot, de tot, de tot (restes inques incloses) el que m'ha robat el cor és l'establiment Pollos "El Pato". Ironia local o santa innocència?
PS: el tecat no té accents, però eles sí, no?
Arnau!!
jiji....doncs si, de eles si que n'hi havia.
Lo de Montserrat a la Boliviana es un lloc que es diu " el valle de las ánimas". No sabem el per què del nom, però t'asseguro que erem les úniques ánimes que hi havia. Va ser una pujada per entre els camins que fa l'aigua sobre la terra en èpoques de pluja i la visió final en arribar al cim va ser espectacular!Això si...a 4000 metres et pots imaginar com esbufegàvem.Apa...un petonàs!
veig que els bolivians aprofiten els autobusos i organitzen les coses igual que els vietnamites :)
Publica un comentari a l'entrada