dissabte, 24 de maig del 2008

Mirades

Després de passar ja quasi dos mesos en aquest país, un s'adona que Paraguay és una barreja de Chipa Guazú*, de palmeres i de Milsiades. De balitas, polvorines* i milers d'ocells diferents. De tererés* bons en recipients grans i lletjos, de sopa paraguaya* i de ñatius i ñantuis* per un tubo. De Dengue, d'estancies perdudes, de yacarés* i d'aranyes que mosseguen. De persones passives, de fer lent i pausat. De no fer res, on es podría fer molt. D'històries dures i d'una història comuna encara més dura. De molt rics i de molt pobres.

Paraguay també és una mica de dictadura, de corrupció i Nicanors. D'injustícies i mentides, però també d'esperança.
De fútbol, de jesuites i Itaipú. De mangos, pomelos, galletitas, tortilla* i pluges tropicals.
De kepirs*, asados de carn dura i de cares encara més dures com el mangante Lino Oviedo.
De toyotas tot terreny i de terrenys pantanosos plens d'animals que ni tot terrenys poden creuar. De calor desmesurada i de fred hivernal que arriba sense avisar.
De guaraní com a llengua de la terra i de guarranis ( se'ls hi diu així per tan bruts i vells com estan ) com a moneda nacional.

I Concepción no n'és una excepció. Podria ser fins i tot turístic amb una capa de pintura a les cases colonials que hi abunden, però com tot aquí, es deixa caure.

I per pa'i puku seguim fent. Aquest cop va tocar taller de malabars fabricant les pilotes amb globus i terra fina i ensenyant-los-hi com les podien enlairar durant part del diumenge. Gratificant va ser, com a falta de pilotes, un nen s'havia fabricat les seves 3 pilotes amb massa de pa i les fèia moure com un expert.

Apa, fins la pròxima

*1 menjar típic
*2 voladors minúsculs que quasi piquen més que els mosquits. odiosos!
*3 beguda com el mate, però amb gel
*4 Un altre menjar típic semblant a la chipa guazú. I no és una sopa, sinó una mena de pà
*5 mosquits i filigranes decoratives
*6 cocodrils
*7 No la nostra truita. Ojalà. Farina rebossada i fregida amb molt oli.
*8 Gorra

pd: A veure qui troba el cocodril que vam poder fotografiar en una segona sortida de vacunacions!

4 comentaris:

sukkus ha dit...

Bones parella,

m'alegro que seguiu bé per Paraguay i enriquint les vostres experiències. Un servidor es despedeix ja des de terres alemanyes, que deixaré finalment dissabte que ve. Així que el següent comentari ja serà probablement des de l'estimada Barcelona.

Una abraçada

Caus

Vidria ha dit...

ah, pues, igualito a Corrientes, donde viven mis padres, sólo que ahí a los voladores minúsculos que pican más que los mosquitos les decimos jejenes.
La resta... com si veies una foto de la meva terra vermella estimada.
Silvana.

Anònim ha dit...

Ei parella, l'apartament/casa tot un luxe i les cares dels nens també.
Ja torna a ser divendressssssssss.
Petons

Anònim ha dit...

Lluc, ahir els teus pares van quedar molt tranquils al veure que el tractament de patata a l'ull és una gran tractament. Passejant per la Travessera de Gràcia vam passar per un centre "Salud y Estética" per a homes. I que hi havia de reclam? Doncs una cara d'home, enorme pintada al vidre de l'aparador, amb un cogombre a cada ull!!! Sortiràs curat i amb uns ulls encisadors! Els paraguius estan a l'alçada de l'alta societat! Esteu en bones mans!