4h de la matinada. Ninininaninaniiiii..... Despertador a tot drap i un fred de cal Déu a la "pieza " del Lluc i la Laia. I es que avui és un dia diferent a Pa'i puku per a nosaltres. És jornada de vacunacions per a la zona chaqueña i com a bons voluntaris, decidim acompanyar a la infermera Gladis a aquest esdeveniment que te lloc 2 cops l'any. Carreguem vacunes de tétanus, antigripals, anti febre groga... a la furgoneta i som-hi tots a endinsar-nos a les profunditats del Chaco Paraguayo.
La negra nit i el primer tereré matutí ens acompanyen a la forguneta les primeres hores de viatge.
Amb la llum de l'albada ens adonem que estem enmig d'un desert de palmeres on pràcticament els únics habitants de la zona son les 1001 espècies d'ocells i que hem tardat 3h per fer 100 km per un camí de terra espectacular!
A mesura que anem trobant " estàncies " ( cases aïllades de tot, on viuen famílies cuidant les terres i el bestiar ) anem parant i posant al dia els carnets de vacunació dels més petits i dels que no ho son tant, en les condicions d'higiene més òptimes ( entre garrinets i gallines ). La nostra funció; els secretaris de la Gladis.
Els àpats també d'allò més interessants. Un únic taper amb carn i una bossa plena de pa. Esmorzar, pa amb carn encara una mica calenteta, dinar pa amb carn ja freda i berenar pa amb carn totalment freda i dura (veure la fotografia d'on surt la carn...).
I així ben distrets passem un dia únic, amb la reflexió que pocs son els turistes que han pogut entrar a les cases d'una realitat tant impactant com la del chaco. Ens ha ajudat a entendre, també, d'on venen la majoria de nens que estan a l'internat i per què es queden tot l'any allà per poder anar a l'escola. Doncs la majoria venen d'estancies a més de 2 i 3h de camí de qualsevol tipus de civilització. I nosaltres que ens pensàvem que Pa'i puku estava aïllat!
diumenge, 11 de maig del 2008
Jornada de vacunació
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Hola Lluc, Som a casa teva celebrant la visita de mi Bertita que ens explica les teves aventures, i veient les precioses fotos que feu, que em venen unes ganes tremendes de visitar Pai puku. També hem vist les teves pústules i sarpullidos, que malgrat tot estàs munísim.
Acabo d´arribar de Donosti, i he vist nèixer el meu Ekaitz, o sigui que no sé si sobreviuré a tantes emocions.
Us envio un petó fortísim a tú i a la Laia, i ja m´estic fent el vestit pel vostre casament així que arribeu a Barna. Perque us heu casat , oi ?
Una abraçada.
hector
estic jugant amb el teu parquing amb els cotxes i la espasa que dispara i he fet una bola de colors
Hola ídol,
Aquí esperant-te en la cua de cinquantines, crec que inútilment... snif, snif...m Sort que els teus papis ens han fet un dinar de llepar-se els dits.
La Berta està molt bé i tots t'enviem records.
Petonets,
Visca
Hola Lluc y Laia. Os envío muchos saludos desde tu casa. Más o menos estamos siguiendo vuestro intinerario y es de verdad espectacular. Ya sabes que estaremos en México en verano y si os va bien visitarnos ya sabeis.
Muchos saludos y no me despido.
Hola xatos!!!
què tal? com esteu? com que ens veurem d' aquí a uns dies, no m'enrotllo més... Per cert, ja tenia raó l'Àlex quan deia que a pa'i'puku acabes fent de metge, ja ja ja...
una abraçada!
Berta
Hola LLuc i Laia! com esteu? pel que veig esteu molt i molt bé. Ara estem tots reunits per veure la Berta i també comentant les vostres aventures. Les fotos que envieu són fantàstiques i els llocs on esteu també...a més l'experiència de treball a Paí Puku ha de ser impressionant. Nosaltres estem bé, l'Hector ja veieu que escriu i tot i l'Aina ja té 14 mesos. Encara que no us escrivim molt sovint, seguim les vostres aventures ...
Fins aviat,
Brigida
Hola LLuc i Laia! Què tal ja veiem que molt be eh! Avui estem tota la family a casa vostra, prenent "tereré" de la Berta i sentint històries de la vida a Paraguai, "quina enveja". Per Llavaneres tot molt bé. Petons i Fins la tornada!!!!!!!
Uooooooo!!! Quina ilu llegir-vos a tots alhora!!! Què guai!!! M'alegro que tots estiguau bé, i ja m'enviareu fotos del nouvingut!!
Un petonàs!
Cosins voltadors!!!
La veritat és que flipo amb el vostre viatge-experiència i m'agrada que ens ho feu viure així, amb fotos i relats increïbles. Mira que fer patir els nens d'aquesta manera! (n'hi ha que us miren amb veritable odi..;) I Lluc: la propera vegada posa't ulleres de sol, per soldar! Ah: i l Silvana diu a veure si li podeu portar la cabreta-dumbo de la foto...
M'hagués agradat escriure-us i seguir-vos més sovint, però només ho puc fer amb comptagotes. Sorry! Sigui com sigui, seguiu disfrutant-ho moltíssim i no us canseu, de tant en tant, de penjar cròniques i fotos!! M'ha encantat descobrir que aquest Chaco paraguayo és igualet igualet que Corrientes, però una mica més sec ( que Pai Puku no és gaire diferent a Santa Ana de los Guacaras, que és on vam casar-nos nosaltres... així que, si voleu passar de la ficció a la realitat, sapigueu que no sereu els primers! I amb un nom tan evangèlic... ningú us diràs res! ;p [ara faig de Maria: però en tot cas, quan torneu... us ho podríeu anar pensant, no?])
Res més per ara!
Ah sí: l'altre dia vam veure la darrera pel·lícula del regal de Reis: "Priscilla, la reina del desert"... Comoorrrl? És que "Brazil" ja la teníem i, entre canviar-la i trobar un dia adequat per veure-la... En tot cas, la màquina de crispetes funciona a ple rendiment!!!
Petonassos!
Au,
Ei parelleta
Aqu� cada setmana �flipem� amb les vostres experi�ncies. Jo no em canso de passar-me les fotos. N�hi ha algunes que s�n candidates a: Seas, Vanguardia, altres...
Petons
quina tela, la picada de l'aranya...m'agafa esgarrifança de pensar com devia ser l'aranya en qüestió!!!
Em semblen impressionants les galtes que poden arribar a desenvolupar alguns nens.
Publica un comentari a l'entrada