Bé doncs, molts ja ho sabeu, però pels navegants desinformats us indiquem que s'ens acaben les vacances pròpiament dites, de platja, sol i cap obligació. (Suposo que s'escaparà, en alguna conversa, el comentari: "ja era hora, aquests...")
Anem a treballar a Pai Puku, un internat al mig del chaco Paraguayo (zona poc poblada i molt extensa que fa impossible els desplaçament diàris a l'escola i per això s'internen els nens d'entre 6 a 18 anys). I allà hi farem tot allò que faci falta. En principi saben que la Laia és psicòloga i creiem que intentaran trobar alguna coseta per fer que sigui coherent. Pel que fa al Lluc... doncs estan molt contents que sigui enginyer i el convertiran en el "niño para todo", el "superhome", no sabem què tocarà, pero han advertit que molt provablement tocarà fer algun moble i reparacions elèctriques així com cultivar l'hort i si cal, matar algun animal per jalar. Estupendo.
L'altra gran notícia és que per a poder dormir junts, com que són bastant cristians, s'els ha dit que estem casats. Ens hem inventat ja dia de casament i com va ser tot :) Sapigueu que veu estar tots magnífics a la cerimònia!! Mouahahahahaha!!!
La veritat és que té tota la pinta de ser molt interessant.
dilluns, 31 de març del 2008
PAI PUKU, a currar!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Be a mi Paraguai m'importa un pito. El que m'importa es que quan em poso unes arracades taronges, res, uns quadrats simples que em van portar els reis, i el seu collaret corresponent, triomfo. Avui m'han tornat a dir, o que macu.. i gent seria, eh, no us penseu. I jo clar, es que els meus fills... i bla bla bla
Babetes de mama
Jo he entrat a la web de Paipuku i he vist que de feina no us en faltarà. Es renten 2100 plats al dia, 7000 peces de roba a la setmana i cada dia s'amassa 70 kilos de farina per fer el pa....., que no us hi canseu.
mams
Ja era hora que treballessis d'enginyer de veritat, collons!
Ei parella, us vaig seguint la pista i m’ho passo pipa veient com us moveu i les experiències que teniu. Ara ja se entrar a les fotos i als comentaris.Una abraçada.
Rosa Maria
Hola guapos!!! me dais una envidia tremenda... jejeje. como podeis ver os voy siguiendo allá donde esteis, y me encanta... bueno, me encantais :) besos, vero
jeje, doncs sí, cony, ja era hora, tant fer enveja aquí constantment. A pencar una mica, jajaja.
Lluc Mc Giver, sí senyor
I no em parleu de casaments, que el vostre serà el primer fictici potser, però ja me'n cau un de real d'un molt bon amic... aix, què grans ens fem
Publica un comentari a l'entrada