dilluns, 10 de març del 2008

Un auto és com els donettes

et surten amics per totes bandes.

I és que a San Martín de los Andes vem llogar-ne 1 durant un parell de dies per a nosaltres i el vem acabar omplint toujours.

El primer amb un vasc (Alex) i una Italiana (de 32 tacos que vivia a granada, amb una furgo amb tulipans de plàstic al davant, venent artesanies) que vam agafar fent autostop i que finalment es va acoplar tot el dia per fer la ruta dels 7 llacs (obviarem el capítol en el qual va perdre la cartera durant la ruta i vam haver de fer una persecució pel·liculera)
El segon dia el vem omplir amb una franco-bèlga cantant de música barroca i obsessionada pel pès a portar, doncs amb la bàscula de la cuina es va pesar totes les prendes de roba per decidir què se'n duia i què no, i amb una Anglesa més semblant a la Miss Bean que a qualsevol altra cosa (amb el barret de pescador, els prismàtics i les botes de muntanya feia una fila... es va passar el viatge de tornada jugant, sola, a un joc de contar cavalls...).

Això és només una petita mostra d'allò que hem anat trobant durant el viatge. A part de ser gent totalment diferent a nosaltres ha estat tot un plaer.

Ah, San martín de los Andes, molt xulo. Poblet petit i cuco. I Ara si que ens despedim de la Patagònia i ja estem a Buenos Aires, la Gran Urbe.

PD: Quin descans les eleccions... :)
PDD: Busqueu la noia bond a les fotos!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei
Crec que el video us ha bloquejat la galeria de fotos...., i amb conseqüència no podem conèixer els vostres amics "donetes".
mama

Vidria ha dit...

Hola bonitos!
soy Silvana. Todavía siento lo del desencuentro en casa, espero que ustedes ya lo hayan olvidado.
Parece que mi país les está gustando. Yo entro siempre a verlos y con cada foto que ponen tengo tantas ganas de ir... Besos a los dos.
ps: Laia, tengo la ropa de la hermana de Mar aquí. Que me llame!