Paraguay, dosis de realitat

I continuem la ruta i seguim "abusant" de les bones intencions, tal com apuntava un gran comentari, de parents. Aquesta vegada la víctima ha estat la Berta (cosina del nen) que està instal·lada a Asunción i és ella qui ens ha ajudat a preparar la propera etapa que ara comentarem.

Bé, l'arribada ha estat del tot impactant. Després de passar un día sota una calor infernal, al vespre la Berta ens va proposar d'anar a una congregació en memòria del 23 de març de 1999 quan, després de l'assassinat del vicepresident hi va haver una "acampada" davant del cabildo que va acabar amb batalla campal i la mort de 8 joves manifestants. El cap de la policía del moment va fugir del país i no va tornar fins que va aconseguir enbaucar (money) un jutge que el declarés innocent per falta de proves. El detall més fort del cas, és que, veient tot de mares semi ploroses i plenes de rabia contra aquest paio i aquesta injustícia ens vem assabentar que el tiu es presenta ara a les eleccions i no ens podiem creure que estigués segon en els sondejos!!

A moments semblava que estessim com en un documental però vist des de dins. I és que ens sembla que hem caigut a un pais completament oblidat on hi ha de tot menys justícia i normalitat.

Per exemple, ens comentaven que aquella catàstrofe d'un supermercat a Paraguay, on es va declarar un incendi i l'amo va decidir tancar les portes perquè la gent no marxés sense pagar. Van morir unes 400 persones i acaben d'absoldre també el responsable del super sense càrregs...

I és que la Berta ens explicava totes les brutalitats històriques (una dictadura llarga que ha evolucionat a una "democràcia" on el partit SEMPRE guanyador és la continuació del dictatorial) i el mal funcionament de tot plegat (educació, on ella treballa, sanitat...) per culpa del govern han degenerat en una actitud servil i callada, per por de repressió, de la població que posa els pèls de punta.

Buuuuuuuuuuuufffffffffffffffffff