Al País de Peter Pan

I és que realment hem anat a parar al país on gairebé tothom és petit i que funciona gràcies als menuts.

Paí Puku està just al mig de la carretera transchaco (que va cap a Bolívia) i només a l'obrir la porta a peu de carretera et recordes, per uns instants, que el món continua donant voltes. Tornes a entrar i veus que l'evolució del s.XXI encarà no parat per aquí. Deixant lloc a un petit paradís de nens i adolescents verges d'aquesta societat. A pa'i puku tot es comparteix, tothom col·labora amb tot (això si, distinció de sexes, masclisme a tope, nenes a rentar roba i nens a fer de fusters) i per aquest mateix motiu saben l'esforç que això representa. Disciplina sense càstigs, sense queixes, dutxes fredes i aigua bruta, mosquits i granotes. No conèixen quasi res més, però potser això fa la mística d'aquest lloc.

Aquí els patrons estan MOLT marcats:
5:45 Campana i tothom despert (amb un sol ja ben amunt al cel). 6:30 Esmorzar pa amb llet, cada dia!

7h pregària matutina a la petita església de fusta i tothom cantant (...cantando vienen, senyor, con alegria senyor...) en una imatge que recorda més a los niños del coro que a una missa.
7:30h comencen classes per als petits i els grans es posen ja a currar (fusteria/taller de confecció, perruqueria, plomeria). A dinar a les 11:30 i migdiada obligada per a tothom fins la 1:30h on tornen a començar les classes per als que al matí han estat endressant el menjador, fent el pà, a l'hort, rentant roba, etc.
I així fins a les 5h, quan els grans deixen les seves tasques laborals i entren a classe fins a les 9 del vespre, parant per sopar a les 6 o 6:40. Els petits: jocs, dutxes i a les 7:30 a clapar tots com ovelletes sense queixar-se (impensable a la nostra terra, poden deixar un partit de futbol aferrissat just quan sona la campana per anar a dormir). I demà, tornem a començar

I nosaltres, enmig de tot això, trobant el nostre lloc i desconnectats completament del món (sense ràdio, sense tele, sense cobertura al mobil i sense internet!!). La Laia està entrant a cada classe recollint els nens que tenen més dificultats (quins panorames) i treballant amb ells de forma individualitzada. I el Lluc ja ha reparat 5 centrifugadores, 1 turmix, ha après a soldar cadires, fa nances de teteres de metall i acompanya al professor de física a les classes pels de 2n 3r i COU.

Apalis, cap de setmana a Asunción i dilluns tornem al pais de "nunca jamás".