No ha estat fàcil marxar de Pa'i Puku. Gens fàcil. Darrere nostre deixem:
El moníssim Àlex,
El desastre de l'Alcides,
El petit Victor, Hector i Jorge i les campane smarcant tota la jornada.
El pillu del Milciades, la petita Lucía, la lectora Luciana... de fet, TOTS!! I també cada un dels invents i aprofitaments d'allò que tenen per fabricar-se joguines. Les poques queixes, els jocs senzills i el compartir. Aprenem-ne una mica!
Deixem també els mil noms amb els que hem estat coneguts. Gladia, Ladia, Hilaia, Laian, William, Laia; Joe, Llu, Llu'i (granota), Abuja, Willie, Lluç, Llusc, Lucas i Lluc. Sort que al final ja no hi havia tantes variacions!
I com a despedida, al finalitzar l'oració de cada matí, un parell de professors ens han fet pujar a l'altar per recollir dos tamborets dedicats fets pels nois fusters. La caminada des del final de l'esglesia per recollir-los, els somriures, els milers d'ulls fixos en nosaltres i els aplaudiments ens han emocionat de debò. Realment aquesta estada ens ha omplert molt, moltíssim o com dirien aquí " demasiado mucho". Durant aquests 2 últims dies no hem fet res més que anar-nos despedint i rebent molt més del que hem donat.
Però per descobrir noves terres se n'han de deixar d'altres, així que Bolívia ens espera!!!
PDI:A les fotos podreu veure 2 plats típics de l'internat, un d'ells (porotos con fideos) ja no el podiem ni veure al final.
PDII: Planxes elèctriques per què??? Fixeu-vos en les de les nenes que planxen, n'hi ha una que se li veu el vermell de la brasa sortint per sota!!
2 comentaris:
Sí que feien mala pinta els espaguetis de la mort...aquí en diríem "espaguetis de Les Vilas" jijijiji
"Demasiado mucho", em sembla una expressió molt apropiada per tot el que us emporteu. Nosaltres també tenim peneta de deixar el vincle amb aquesta canalla tant riallera.
Publica un comentari a l'entrada