I després d'uns mesos marxem d'aquest curiós pais. I no podia ser d'una altra manera. D'un pais on hem passat de viure amb humilitat a anar a festes a casa el cònsul, on hem viatjat drets durant hores en busos de linia, on els busos "directes" es paren a recollir gent a tot arreu, on no es rega perquè potser plou i així se'ls moren les plantes i on en general tot està fet un desastre... no podiem marxar d'una manera més paraguaya que aquesta. A falta de busos directes a Argentina, per ves a saber quina raó, hem hagut de creuar a peu el tros entre frontera i frontera ( terra de ningú, ni de llei ) i evidentment el control ha estat mes aviat inexistent.
Què hi farem. Paraguay és així, un desastre de pais, però que no pots deixar d'agafar-li carinyo.
PD: Dimecres ens esperen nous retrobaments a Corrientes. Qui seran?
2 comentaris:
Segur que l'experiència paraguaia us quedarà ben arrelada en els vostres cors. Després d'aquests intensos tres mesos de convivència autèntica, toca tornar a canviar de xip i proseguir amb les vostres aventures que us seguiran enriquint com a persones.
Una abraçada als dos i fins aviat
Finalment a Corrientes???. Molts petons als pares de la Silvana, i esperem veure fotos de la Manuela i de la seva caseta.
Muuuuuuaaaaa
Publica un comentari a l'entrada