Bones de nou des de Puerto Madryn!
Això va de pingüins, de foques i de lleons marins ( teòricament també d'orques, però no n'hem vist ni una). Hem passat 4 dies instal·lats a un hostal internacional amb molta vidilla. El poble en si, res de l'altre món, però els entorns han estat espectaculars! El primer dia estàvem tan emocionats per veure bitxos raros, que quan vam arribar a la platja (gran com haureu vist a les fotos) la Laia va exclamar:
- Lluc mira!!! Allà baix hi ha un llop marí!!!!
El lluc que amb la seva miopia sempre dubta va dir: - Segur Laia?
Bé, va resultar ser un gos. Ups. Sort que l'endemà en vam veure a mils al parc natural de la península de valdés :)
Entre platges i animals també hi va tenir cabuda una excursió amb bici de 40km en total, on vam poder viure amb pròpia pell la sensació d'estar perduts pel desert: Set, zero ombres, pols, ni una ànima, alguna serp, calor insoportable... tirarirari...nanana. I al final una llama què, estant despistats, ENS VA FOTRE L'AIGUA!!!!
I ja de camí cap a Ushuaia, la fi del món. Parada inesperada a Rio Gallegos per una nit. Això ens passa per anar tant feliços per la vida sense reservar busos.
Vinga ens veiem a la terra del foc!
dissabte, 2 de febrer del 2008
Amb Animals...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Veient aixo ens manifestem amb la nostre anyorança.
-Anyorem la ventolera dins de casa d'un Lluc que entra i surt i ni el veiem.
-Anyorem preparar els apats sense saber fins l'últim minut el nombre de comensals
-Anyorem el saqueix sistematic de la nevera i el rebots
-Anyorem estar a punt de sopar i que un comensal es retrasi i quedem penjats llargs minuts
-Anyorem el cúmul de rentadores dels caps de setmanes
-Anyorem el "stress" psicologic que ens produia la Xinxi
-Anyorem una maleta sense rodes que pulula per la casa
- Anyorem bua bua bua...
Uns pares (pare/mare) desesperats
Hola Lluc i Laia,
encara no us haviem escrit, pero quan ens podem posar a l'ordinador en calma sí que hem anat llegint els vostres fantastics comentaris i imatges...i ens fa forca enveja (enveja bona, eh...)la vostra aventura. Els paisatges són impressionants i com veiem, sempre aneu molt acompanyats i amb molt ambient...una experiencia inolvidable!!! us seguirem escrivint i acompanyant (des de la distancia)les vostres aventures.
Una abracada des de BCN: hector, aina, victor i brigida.
què mono el pingüí aquest :)
Jajaja, això de la llama ho haureu d'explicar amb més detall, ni el metro de bcn :)
Oooooh!!!
migui vol un pingu de regal!! envia-me'l per correus, q segur arriba!
k te da raru
k te da raru
Publica un comentari a l'entrada