dilluns, 4 de febrer del 2008

Què dur que és arribar a la fi del món!

Volíem aventura? Doncs té aventura!!!

Després de sortir de Río Gallegos (on ja sabeu que ens vem quedar aparcats 1 dia), vam agafar el suposat obnibús que ens havia de portar a la fi del món (o al principi pels més optimistes).
A les 8 del matí arranquem i al cap de dues hores comença el "festival aduanero". Primera parada d'emigració d'Argentina ( primer segell, revisada d'equipatge amb gos inclòs i una hora d'espera). A 1Km, segona parada d'immigració a la frontera Xilena (el mateix ritual, però amb control d'equipatge de mà. Ens van fer deixar l'únic aliment que duiem a sobre, una pera).
Abans de passar l'estret de Magallanes, PUMMMM, punxada de roda!!! Tots a baix, aguantant-nos com podíem amb el vent que feia. Amb 17 minuts tot arreglat!
Passem l'estret ( espectacle de vent i de corrents marines ) i tercera i quarta tongada d'aduanes. Altre cop la ginkana del " suben i bajen ".


A l'hora i mitja...PUMMMMMMMMMMMMMMM. Frenada i a la cuneta. Segona petada de roda. I sense més recanvis al mig del desert patagònic!

Al cap d'una hora d'espera, mirant una peli al bus, ens diuen que baixem perquè el bus que ens ve a rescatar ja està arribant. ahhhhhhhhhhhhh....la sort no estava amb nosaltres. A 300 metres el bus rescatador es queda encallat amb la gravilla!!!! OSTIA!
Solució a aquesta situació kafkiana: van anar a buscar la roda de recanvi del bus encallat. La van canviar per la petada i a sobre vam haver de remolcar el bus que teòricament ens venia a salvar!

Encara que no hp sembli vem acabar arribant a Ushuaia sans i estalvis. Però amb un lleuger retard :)
Phewww

5 comentaris:

Anònim ha dit...

SISTER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Mira el correu!!!!!
Un petonàs!!!

Arnau ha dit...

Monanams!! És el nom d'una d'aquestes espècies rares que us trobeu pel camí?
Sigui com sigui, cosins, protesto: vull estar inclòs en la vostra llista de correus!!
Inclou-me, si us plau, que si no us podré seguir molt menys! (coses de l'edat, el despiste, el no pensar-hi...) I disfruto molt veient-vos i llegint-vos!
Ptons forts i vigileu que la cansalada enfgreixa!

sukkus ha dit...

bon lloc per encallar, no? es veu un ambientàs que ni a Manresa :)

Anònim ha dit...

Això no es res comparat amb "La Perla Negre" No cal anar a la fi del món per a que et passin coses. Avui he passat l'ITV, bé ho he intentat perque una barra estabilitzadora marca "Quillo" que tapa el numero del bastidor i a més a més com que portava uns addesius als vidres, certificats com a modificació del vehïcle, que el nou propietari va fer treure amb molt bon criteri, doncs toma ara s'ha de certificar que s'han tret ... eerrrrrrr. Pel demés gaudeix de molt bona salut. Visca "La Perla Negra"

Anònim ha dit...

Juas!!!! que divertit sona tota l'aventura :P una pena q us vinguessin a salvar tan d'hora...amb lo divertit q hagués estat una caminata pel desert fins a altes hores de la nit per ser recollits per un yeti sud-americà...bueno, el proper cop serà, no?