Si d'una cosa estan orgullosos els argentins, a part de la seva sel·lecció o club de futbol, és de la seva carn, bé, la carn del seu bestiar.
I cert és que de gustosa, tendra i a bon preu, com ho trobes aquí, ja que els entrepans que us mostravem en unes fotos costen, si fa no fot, igual que una "gaseosa", n'hi ha ben poques al món. A més, tenen tres-centes cinquanta maneres de tallar-la i això li dóna un punt addicional al concepte d'ogull o devoció que comentavem al principi.
Això són vistes desde la terrassa del pis de la Mar, la "terrasseta" inferior d'un edifici en construcció.
El bon observador haurà detectat que al bell mig del jardí hi ha un bidó amb un enorme tall de carn. Cada dia els aromes de la carn rostida arriben fins al sisè pis on estem instal·lats. CADA DIA!!! Per a coure això és necessari fer un foc, deixar que s'extingeixi i tenir bones brases, posar la graella i finalment fer la carn. És temps. Doncs aquí, la devoció per la carn arriba a tal punt que sembla que el promotor permeti tenir un "treballador" dedicat tota la jornada a preparar el dinar i sopar per a la resta.
Informacions addicionals: els treballadors vieuen en aquesta caseta miserable de la dreta amb sostre d'oralita. Pot haver-hi fins a 16 treballadors per edifici (totalment ineficient des d'un punt de vista industrial) i evidentment, parlant d'ineficiència, una litrona de quilmes per paio. La conclusió vindria a ser, que tant per materials de construcció com per mitjans i condicions... pèls de punta.
Queda molt per fer en termes de drets humans i condicions laborals.
PD: Ahir vem fer, per primera vegada des que estem aquí, d'autèntics guiris, anant amb llanxa pel delta del riu Paranà.
dimarts, 22 de gener del 2008
Asados
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Migui dice: carne!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Mmmmm, visca l'asado.
Ei, molt bé el ritme que porteu fins ara :)
De fusta per fer "asados" en van sobrats. Una pregunta: les necessitats biològiques on les fan? També us pugen aquests aromes celestials?
Això de les necessitats ja és un altre tema. No en sabem res i, per sort, l'olor a asado mata els altres possibles "aromes".
Espero que l'aprenentatge d'aquesta tècnica ens pugui fer gaudir dels vostres "assados" a la tornada. Segur que la Silvana estarà contenta de compartir la feina que comporta.
Bon profit.
Maria
Molt interessant la reflexió del tema dels treballadors de la carn. Tot i que només s'entengui des de la perspectiva d'un ubercurrante addicte i empedernit. ¡Aquesta no és la manera de reduïr costos!
Ja has calculat a quant per peça els deu sortir el tiu de l'asado?
Publica un comentari a l'entrada