I és així cada matí després d'esmorzar. Ens convertirem? Ara ja cantem, quasi sense voler, durant les estones lliures algunes estrofes... glups.
Tot i així és prou interessant, doncs a part de despertar-nos amb 600 nens cantant, cada dia expliquen un conte d'aquells amb "moraleja" que no està del tot malament.
Aquesta setmana hem tingut una aventura interessant. Resulta que el lluc va estar soldant una cadira i va dedicar-s'hi més del compte per novato. Ens vem posar a dormir i a les 12h de la nit es lleva amb un mal d'ulls inaguantable, com si tingués un parell de pedretes dins els ulls. Desconsolat, plorant i gemegant, tirant-se aigua a dojo. Davant aquest panorama decidim anar a buscar algú, la Laia de guia i el Lluc com un autèntic cec. Així estant veiem el gos vigilant (n'hi havia un que deien que mossegava) que ens mira, mitja volta i de nou a l'habitació. Surt la Laia sola a buscar el segurata, i torna als 15 segons corrent pq diu que ha vist aquell gos galopant cap a ella. Decidim despertar els veïns i ell ens duu a casa la metgessa de guardia que, clapant com un tronc, ni es va despertar. Busquen la que NO està de guardia i ens ajuda. Apa, gotetes i a dormir. L'endemà de baixa, quin voluntari :P (al taller encara riuem, ells ho arreglen amb un parell de llesques de patata als ulls i llestos).
Pel que fa a la nostra integració, estem a tuti pleni, ja sóm gairebé uns més de Paí Puku.
Aquest cap de setmana són eleccións!! Canviarà el govern després de 60 anys????
Pel pont de maig mos n'anirem a les catarates Yguazú!! (així veurem alguna cosa més de Paraguay)
10 comentaris:
LLuc, no sembles el fill d'un que li tallen el cap si algú es fa mal a la KAO. Si el tinguessis al costat portaries ulleres, guants, cuirassa, manega llarga, casc, botes altes, i un antimíssils.
Si hi fos jo, et deixaria anar de qualsevol manera i després et posaria la patata si et fas mal
Be, però com sóc una bona mare, et dic. Fes bondat, sigues prudent
Mum
Que no teniu ulleres de soldador? Sinó en teniu posa't les de sol, alguna cosa faran, no ho facis de forma continuada. Es molt perjudicial per a la vista!!!
Déu meu!!!
Jejeje!! Ja m'imagino la Laia en el panorama nocturn amb el gos mossegador. A mi també em fan molta poooor!! I més de nit!! però no deixa de ser còmic imaginar-se la histèrie del moment! jeje.
I lluc vigila amb els ulls que potser amb els dies et canvien de color i se't tornen verds o vermells mutants i amb la barba i amb aquesta alimentació ja no et reconeixem mai més!! NOOOOO!!!
Per cert, segueixo pensant que m'encanten les vostres fotos!!
Amb la tieta Euge ahir comentavem que podrieu fer un programa tipus mikimoto de cròniques de viatges.I de pas a cada viatge hi porteu un convidat i...
Petoneeets!!!!!Peeeeetonets!!!
Gordy
El títol de l'article acollona. Els nostres despertars. Sembla que faci referència a la vostra consciència davant del Senyor, o alguna cosa així.
Bueno... si de moment només se us enganxen les cançons matinals crec que encara no és preocupant. Canteu ben fort com qualsevol matrimoni respectable exercint de voluntaris. Però ojo amb les moralejas!
Un dubte: Les llesques de patata són com a remei, després de soldar, o com a protecció mentre se solda?
Un altre dubte: Per què uns mistos aparentment de Curitiba no es poden vendre al Brasil?
Cuideu-vos i procureu fer-vos amics del gos que mossega.
juajuajaua!!
Les llesques de patata són com a remei, sobre els ulls quan t'estires al llit. Les gotes seran pels novatos :)
Pel que fa a la capsa de llumins, precisament per aquest dubte hi ha la fotografia. No podem resoldre'l. Algú ens pot resoldre el misteri?
Sembla que estem d'enhorabona. Donat que:
- Els ulls d'en Lluc tenen el mateix color.
- El gos no va mossegar la Laia.
- Hem aprés un remei per les cremades oculars.
- El canvi de govern s'ha produït.
- I... l'Isidor ha guanyat el Marià Vayreda.
Felicitats.
Ostres!
jo tinc un video amb la mateixa cançó, però cantada per nenes xines amb coreografia inclosa! jajaja!
és el que tenen les reunions de joventuts cristianes a Alemania (te n'enrecordes, Martí?)
Gens ni mica. De què parles?
hmm...quan vam estar a Trier...amb el Pauper i tot!
Poseu una vela per mi en aquesta mena de santuari... que dintre de poc començo exàmens i estaria bé aprovar-ho tot...
A veure si contestes els mails!!!!!!
Un petonàs ben fort!!!!!!
Anna
Trier? Res nano, no ho recordo. Només em vé al cap les xapes del Mazinger que vaig mangar a Colonia, en motiu de la inminent visita del nou papa.
Publica un comentari a l'entrada