Buenos Aires de nou. Punt de partida d'aquesta aventura i ara també, punt final.
Mentre fèiem una cerveseta ens vam posar a pensar en tot allò que deixem enrere. La veritat, hem vist que no és poc.
Deixem 78 llits diferents. Això sense comptar totes les nits al bus, el terra de la terminal d'Esquel, el safareig d'una casa sobre uns matalassos inflables de platja i un garatge.
Un total de 7 països visitats que han suposat 24 creuaments de frontera ( és a dir 48 segells al passaport! Quasi l'acabem! ) Moltes estacions de bus i moltes, però moltes hores d'espera i de viatges ( amb un rècord de 48 hores seguides)
( Última frontera )Hem passat freds duríssims i calors asfixiants, ens hem mullat i literalment ens hem empapat.
Ens han picat mil puces, insectes de tota mena i totalment desconneguts, enganxat paparres i ens queda el record (i marca) d'una mossegada d'aranya en tota regla. Hem tingut paràsits, taps a les orelles i de mals de panxes...uns quants. S'han donat de baixa 5 ulleres de sol ( quin desastre). Dos perdudes ( ves per on les que eren de qualitat) i 3 de trencades ( aquestes ja no tan bones ). Una càmara robada junt amb les ulleres graduades. Unes albàrques que van dir prou i algún que altre mitjó.
Però " meu deus"! Això ens ha permés caminades per glaciars i selves, surfejar per deserts i ones gegants d'immensos oceans. Poder estar a altes altures i veure el món des d'una altra perspectiva. Conèixer gent de tot tipus i de tots els colors. Cultures impressionants i descobrir estils de vida inimiaginables. Retrobaments inpagables amb amics, cosins i familiars per descobrir. Ché, moltes gràcies a tots!!
Aprendre nocions de guaraní i portuguès i acabar ( o començar ) a perfeccionar el nostre castellà. Menjar coco, mangos, guayabes, sindries i mbaracuyàs fins a la sacietat. Probar ceviches, cuis, ostres, corvines, corderos patagónicos, camaraos, salchipapas, piques a lo macho, chuños, sopa paraguaya, chipes... Ens han tallat el cabell a Bolìvia, Perú (a la sala d'estar d'un hostal) Argentina i en una classe de l'internat (on a part de pèls també es van endur un tros de jersei).
Espavilar-nos en moments tensos i relaxar-nos en platges paradisíaques. Aprendre a viure sense rellotge tot desvirtuant la noció " relativa" del temps. I percèbre que, realment, no es necessita tant com creiem i tenim per viure.
5 comentaris:
Que si bar, begudes i alcohol... per favor!!
El negoci de Borracheiro està claríssim que és un lloc on arreglen i venen pneumàtics! Vamus, una "Gomeria" o "Vulcanizadora" en altres països o una tenda Michelín.
El perquè venen gel si que és una incògnita :)
Uf! Quantes coses heu après! però ara amb els papes i mames aprendreu molt més!!!
Aquí també hi ha psicosis de MONTORNAM
Mum
Aquí hem après a tenir-vos
des de la llunyania,
a viure-us més a prop
cada dia,
a gaudir-vos sense
fronteres,
a emocionar-nos cada cop
que accedíem a MONANAM.
Aquí hem après,
entre moltes altres coses,
que la vida és un viatge
sense distàncies.
Leo
Uf! que no em vull quedar curta!
La vida es una crinera plena de barques que van a port perdudes en les busques d'un rellotge
Alix la poeta
Vosaltres heu travessat físicament les fronteres, nosaltres virtualment us hem seguit i també ho hem gaudit.
muuuaaaaaaaa
I encara es deu fer més dur pensar que a la tornada et tocarà dormir al terra a la mateixa habitació que la Xinxi, no????? jijijijijiji.....
És el preu d'estar-te 331 (els he contat) dies viatjant per aquests mons....
Ara si, FINS DIVENDRES!!!!!!!!!
MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUA!!!!
Queridos Lluc y Laia, no solo se termina vuestro viaje, el nuestro también, porque los que hemos entrado al blog y hemos visto y leído las cosas que relataban, aunque quietos, también nos movíamos con ustedes.
Gracias por habernos regalado tantas cosas, ahora ya sabremos a dónde ir en caso de viaje. Buen retorno a casa.
S.
Publica un comentari a l'entrada