I molts us preguntareu: On està Corrientes? I què hi ha per desviar la ruta?
Doncs a Corrientes hi ha nous parents, la Manuelita i un riu molt i molt gros! (Noteu a les fotos que amb aquest riu no hi hauria problemes de trasvassaments). I la veritat és que aquests dos dies hem viuscut com autèntics reis majarajars. Quina joia i quin contrast si ho comparem d'on veníem!
Cert és que ha estat un retrobament molt agradable, a l'esperit i al paladar (quin asado ens van fer els pares de la Silvana!!!) Ha estat com tornar a tenir pares al costat un parell de dies!
El Lluc ha flipat amb la col·lecció de cotxes antics i la Laia amb la piscina. Llàstima que el temps no ha acompanyat. Ja els hi hem dit que quan a un el cuiden tant bé, té tendència a tornar! mmmmm.... :)
PD: Pels despistats o no sabedors: La Beti i el Juan Carlos són els pares de la Silvana, dona de l'Arnau Cònsul, cosí de la Laia! Ha quedat clar, no?
7 comentaris:
Soy la mama de Silvana me encanto ver las fotos de Paraguay.
Ahora comimos de vuelta en casa de tus papas Silvana!!! Y estamos practicando escribir comentarios!! :)
Gracias a los papas de Silvana por tratar a nuestros hijos a cuerpo de rey.
Un abrazo.
Maria
oh!, el perro más bello que ha pisado la faz de la tierra. Laia, supongo que ya lo metiste en la maleta y me la traes con su hocico en punta!
Y sí, cap problema, cuando podamos marchamos en verano todos juntos.
Lluc!, quieto ahí que el Ford A es mío!
ja s'ho devia passar bé el nen amb tant cotxe antic! jijijiji
per cert, ahir vaig mirar un programa de viatges de Cusco i rodalies!!!! quines ganes d'anar-hi!!!!! ja!!!
PS: van fer gran enfasi en comprar les entrades per Machu Picchu amb antelació!
PS2: camino del inca, deien q era força dur :S
Silvana, ja ens van ensenyar les fotos on estaves prenent el sol sobre el parafang de la roda del Ford A, tranqui, que s'ha quedat allà.
Migui, si és dur, però no serà cap dificultat per un atleta com tu si pares de 50 anys ho han aconseguit :)
És emocionant veure que passegeu pels indrets on em vaig casar! I al costat de la Manue... ;)
Emoció a flor de pell!!
Petons i que sapigueu que us perdeu una cosinada a l'Ateneu, on us recordarem fent un asado estil uruguaià.
Au,
Publica un comentari a l'entrada