I doncs aquests 13 dies sense notícies els hem passat tancats a Paí Puku, ja comencem a assaborir els últims moments, això s'acabarà en dues setmanes!! I ens entristirà marxar, perquè ja formem part d'allà, ens conviden a sopar asados, hem anat a 2 aniversaris, i caminant per allà ja ens hem acostumat també als somriures, abraçades i "iponas" dels nens al creuar-nos. Tot i estar allà perduts, de situacions interessants n'hi ha hagut unes quantes.
Per començar, van aparèixer una profe americana amb 2 deixebles de la seva universitat de Kentuky, la ciutat dels pollastres, com la va definir ella. S'hi van quedar 3 dies i van fer classes d'anglès amb un mètode divertit de veure (de fet, la dona era força peculiar). I un dels deixebles es va quedar sense genolls de tant ballar amb les nòies de la "corte".
I també va venir la Premsa, que va entrevistar, entre d'altres a la Laia, per a un reportatge sobre l'internat a una revista de no sabem què.
I la culminacióde tot això la vam tenir amb l'arribada de " las corridas por la paz". Van aparèixer uns indigenes, uruguayos i algun espanyol que estaven corrent per la Pau i van passar nit i dia amb nosaltres. El tema en si, estava guiat per uns bastons adornats amb plumes, pintures i bons propòsits. Rituals, cants indígenes i una mica anada d'olla, vamus....tots uns happy flowers. Encara que el que transmetien podia ser interessant.
Taller de malabars amb les nenes i jocs a punta pala! I una nova sortida de vacunació!També va arribar el fred i amb ell un encostipat com un temple! Vam passar de 30 graus a 2 en un dia!
4 comentaris:
Ja era hora!!!!! ja estavem patint pensant q aquests paipukuans us havien segrestat o rentat el cervell i q ja no tornariem a sentir histories de vosaltres dos!!!!!
per sort tornem a tenir la nostra petita ració d'aquest meravellós viatge q us esteu fotent!!!
dolents!
Si, jo també estava a punt de queixar-me, tal com comentavem ahir amb el Migui.
M'he quedat flipat amb el forn. Quantes fornades feu a la setmana?
Sempre s'omple tant com en les fotos?
Va tal com em penso, és a dir: obrir la porta, carregar de pà (coques, panets...), fotre caliu pel terra, tancar i esperar?
Doncs tiu!Això del forn és cada dia!!! i els nens amassen la pasta del pa, amb les mans impolutes, clar, com es veu en una foto,ho posen en plàteres amb el caliu perquè pugi i després a un forn elèctric a fer fornades. Pà per 700 persones (esmorzar, dinar i sopar)
Quina decepció.
M'havia quedat flipant pensant que amb el caliu per terra ja tot s'escalfava prou per fer el pa.
Tal com tu dius surten més bé els números, tot i que perd tot l'encant...
Publica un comentari a l'entrada