dimarts, 18 de novembre del 2008

Churrasquinho, Caipirinha i Holandesos

Segueix plovent, després de sortir de l'ilha do mel, on ho feia lateralment a causa del vent, en barqueta sobrecarregada i mar mogudet, vòmits i moments d'histèria que van fer prendre les armilles salvavides sense donar l'abast per a tothom, després d'esperar un bus (2h) i fent un transbord miraculós per a un viatge de 18h, segueix plovent. Estem a Paraty.

Aquestes setmanes la "planificació" va segons com es presenta el dia, així pensàvem fer a Florianòpolis una caminadeta per una trilha cap a platges desèrtiques però vam despertar-nos amb un diluvi universal novament. Així que adaptant-nos a aquesta situació, decidim fer maletes i marxar de bon matí cap a Curitiva i intentar arribar a l'ilha do mel. Però hops! Quan tot estava llest el nostre veí brasiler ens convida a un churrasquinho. Mmmmm... No ens hi vam poder negar amb aquella olor de carn i la caipirinha "home made". Readaptant-nos novament a la situació vam acabar arribant a les 22h a Curitiva amb una lleugera ressaquinha.

El seguent dia, de pluges intermitents, vam viatjar cap a l'ilha, on esperàvem calma i serenor. De camí ens adverteixen que hi ha un "congreso de estudiantes". Cert és que el castellà i el portuguès s'assemblen, però també duen a la confusió. Arribem tant tranquils al port i veiem per la platja 1200 jovencells (15-22) fent el cafre i amb cerveses a les mans. El "congreso" va resultar ser el viatge final de curs d'instituts i alguna universitat. Així que la calma i serenor... Totes les posades ocupades excepte la Casona de Dom Pedrinho, un hippie entranyable, on hi compartiem habitació amb una holandesa. L'oloreta d'herbes ens acotxava a les nits i ens llevaba al matí, per sort l'illa és prou gran i de platges quasi buides en vem trobar i disfrutar, va sortir el sol un parell de dies, juntament amb una parella també d'holandesos.

2 comentaris:

roger cònsul ha dit...

Quin honor ser el primer en comentar!!! Mira, tu. Avui obro el mail i veig que els monanam s'han fet blooguerinternationals. La veritat (i m'he passejat per altres bloogs) el vostre és la canya.
Diu que ja us queda poc? El que no us deuen faltar son les ganes de tornar... (a marxar)!
Aquí us esperem amb candeletes perquè ens expliqueu de viva veu les millors experiències.
Per les terres catalanes tot igual: que si el finançament del nen, convergència contra unió, el barça del guardiola que no para... i la feina, que si t'agrada, també és una bona aventura.
PERÒ QUINES GANES DE VIATJAR QUE T'AGAFEN QUAN US VEIEM, EH!!!
Apa. No us encostipeu. Roger

Anònim ha dit...

Acabo d'enssenyar les últimes fotos a les companyes de la feina i continuen flipant amb el vostre viatge.
I jo començo a tenir peneta pensant que s'acava això de visitar el "Monanam".
Muuuaaa