El connegudíssim geni biòleg alemany
Guaiten Von Tanguens (1899-1970), catedràtic de la universitat de
Bierlin i autor de llibres de caire científic com "Amb què es distreuen les mussaranyes" o "teixen amb agulles les aranyes", entre d'altres, va anar de vacances a Brasil amb la seva
müller. Va tornar a la seva terra tot alterat. Segons ell, també l'època que li va tocar viure influenciava en les seves ideologies i apreciacions, les noies brasilenyes ensenyaven massa el cul. El seu esperit científic el va dur a buscar una raó a aquest tan estrany, i escandalós, fenòmen.
Amb la col.laboració de membres , mitjans i estudiant(es) de la universitat de (O)porto Alegre i de Rio (que me rio) de Janeiro va, viatjant de nou per fer investigació de camp, analitzar diverses calces i mostres de sorra de les platges i banyistes habituals. El resultat va ser aclaparadorament clarificador: El 89% dels casos les calcetes tenien un bitxet, un bacteri, de dents llargues i afilades, ulls verds i rastes que es dedicava, per entreteniment, a desfilar els banyadors fins a mitja galta. L'11% restant eren calcetes per estrenar i per tant sense valor en l'estudi. Les mostres d'arena tenien totes una gran quantitat d'aquests animalons, que el senyor
Von Tanguens va anomenar
Calcetum Famèlicus, amb agulles i minúscules navalles esperant un bikini per estrenar.

Per evitar destrosses futures va contactar amb dissenyadors de roba de bany de la regió i els va ajudar a preparar la nova temporada amb esquemes i dibuixos de banyadors diversos que ja de per si tapéssin només mitja galta.
Amb el temps, el bacteri va acabar desapareixent però l'afició per d'ensenyar natges (diria) que va anar augmentant.
Artícles de les revistes més actuals i fefaents "Muy (pero que muy) interesante" o "Vanidades" indiquen que la seva nevoda, després de veure, per casualitat un vespre a les golfes de casa, les fotografies que el seu avi va prendre d'allà, està dedicant-se en COS i ànima a l'estudi de perquè els homes i nois, brasilers tenen aquests cossos esculturals.