MONTORNAM

Buenos Aires. Falten 24 hores per deixar enrere aquesta experiència. Com fa casi un any, abans de venir, estem saturats per un batibull d'emocions estranyes. Un vull i un no vull.
Per algún motiu de la ment, comencem a repassar, a fer recompte d'on hem estat, de tot allò que ens hem impregnat, de les remogudes que ens ha provocat estar enmig de tanta pobresa, però a l'hora de tanta riquesa humana, de les petjades que, inevitablement, la gent ha deixat en nosaltres.

En més d'una ocasió ens hem imaginat com serà la tornada. Els dubtes de si se'ns farà fàcil o no reubicar-nos en un món que ara veiem quasi perfecte. mmmmm...
I què hi farem, després de ser tan afortunats d'haver viscut un any així , t'agafa por. Por que a l'entrar, altra vegada, al primer món, se'ns vagin oblidant a poc a poc les marques del viatge.

Però quines ganes també de veure'us a tots, de trepitjar la nostra terra i de començar o inventar nous projectes!

Nosaltres ara si que ens despedim de tot això i us diem un fins ara.
Com algú ens va dir en algún moment d'aquesta aventura: " Es importante poder vivir muchas experiencias para poder decidir por tu mismo que es aquello que realmente quieres vivir"

Així que si per les mosques acabarem el blog amb punts suspensius...

Cercle tancat

Buenos Aires de nou. Punt de partida d'aquesta aventura i ara també, punt final.

Mentre fèiem una cerveseta ens vam posar a pensar en tot allò que deixem enrere. La veritat, hem vist que no és poc.

Deixem 78 llits diferents. Això sense comptar totes les nits al bus, el terra de la terminal d'Esquel, el safareig d'una casa sobre uns matalassos inflables de platja i un garatge.
Un total de 7 països visitats que han suposat 24 creuaments de frontera ( és a dir 48 segells al passaport! Quasi l'acabem! ) Moltes estacions de bus i moltes, però moltes hores d'espera i de viatges ( amb un rècord de 48 hores seguides)

( Última frontera )

Hem passat freds duríssims i calors asfixiants, ens hem mullat i literalment ens hem empapat.
Ens han picat mil puces, insectes de tota mena i totalment desconneguts, enganxat paparres i ens queda el record (i marca) d'una mossegada d'aranya en tota regla. Hem tingut paràsits, taps a les orelles i de mals de panxes...uns quants. S'han donat de baixa 5 ulleres de sol ( quin desastre). Dos perdudes ( ves per on les que eren de qualitat) i 3 de trencades ( aquestes ja no tan bones ). Una càmara robada junt amb les ulleres graduades. Unes albàrques que van dir prou i algún que altre mitjó.

Però " meu deus"! Això ens ha permés caminades per glaciars i selves, surfejar per deserts i ones gegants d'immensos oceans. Poder estar a altes altures i veure el món des d'una altra perspectiva. Conèixer gent de tot tipus i de tots els colors. Cultures impressionants i descobrir estils de vida inimiaginables. Retrobaments inpagables amb amics, cosins i familiars per descobrir. Ché, moltes gràcies a tots!!
Aprendre nocions de guaraní i portuguès i acabar ( o començar ) a perfeccionar el nostre castellà. Menjar coco, mangos, guayabes, sindries i mbaracuyàs fins a la sacietat. Probar ceviches, cuis, ostres, corvines, corderos patagónicos, camaraos, salchipapas, piques a lo macho, chuños, sopa paraguaya, chipes... Ens han tallat el cabell a Bolìvia, Perú (a la sala d'estar d'un hostal) Argentina i en una classe de l'internat (on a part de pèls també es van endur un tros de jersei).

Espavilar-nos en moments tensos i relaxar-nos en platges paradisíaques. Aprendre a viure sense rellotge tot desvirtuant la noció " relativa" del temps. I percèbre que, realment, no es necessita tant com creiem i tenim per viure.

Última parada

Al paradís, Ilha grande. Diuen que una imatge val més que mil paraules.

Sembla mentida que llocs així no estiguin super explotats.

Illa on no hi ha cotxes i l'única manera de traslladar-se és en barca o simplement a peu. I ens hem adaptat a tope utilitzant les sabates nacionals per excel.lència, les xinelas o havayanas.

PD: A què creieu que es dedica aquest negoci?

Cidade Maravilhosa

Va ser vist i no vist, la veritat és que a Rio de Janeiro vem fer de guiris TOTAL! Ja queda poc per acabar el viatge i només hi hem passat 3 dies. Temps just per veure els típics tòpics de la ciutat: Pâo de Azúcar, el Cristo (per veure la ciutat des dels núvols), Copacabana, Ipanema, el centre i el tram groc del barri on vivíem.

Però tot i així, a part de veure el cantó de Maravilhosa de la ciutat, també vem veure una estirada de càmara a turistes en el trenet i molts sense sostre, molts.

I és que Rio té contabilitzades unes 700 favelas, que vas veient de lluny (i no tant lluny) mentre fas el turista tot dient "camacu", i et fot bofetades de realitat. Com a visitants també es poden connèixer aquestes zones marginals amb les excursions "favela tours". Nosaltres no ho vem fer, ens va xocar massa el cartell "Come to a real Favela Party" que deia "Bring the camera!!", però això ja depèn de cadascú. Ens han comentat que n'hi ha que fan un bon treball, només s'ha de vigilar que no siguin simples oportunistes.

Esperem tornar a aquesta ciutat algún altre cop, a poder ser de la mà d'un local, ens ha donat la sensació que et perds moltes coses si no és així.

Entendâo? Ta Legal!!!

A Paraty hi ha 2 coses a fer: La primera és visitar les més de 300 platgetes i illes que té. La segona és passejar pels carrers d'aquest poble colonial que era el final del camí de l'or fins a l'oceà.

El tema de visitar platges el vem fer tant bé com vem poder, la clau era llevar-se d'hora, no perdre el bus que t'hi duia i disfrutar, si apareixia, de 10 minuts de sol. Cap al migdia... era automàtic, núvols i posteriorment PLUJA.

I per tant anàvem a fer la segona opció, visitar, cada dia, el poblet esmentat, sota unes bosses d'escobraries de color groc i taronja per no mullar-nos :) Però si només fos això... Paraty és molt bonic però té una dificultat. El seu adoquinat és tant complicat que has d'anar mirant a terra perden-te així la seva bellesa. 2 cops que vem intentar gaudir de les particulars casetes la Laia va posar el peu (fins al genoll) dins un desaigüe sense tapa i el Lluc va trepitjar dues cagaradetes impertinents en 5 minuts de diferència.

Això si, hem acabat amb un dolç regust de boca, l'últim dia vem fer una volteta amb un "veler" per 4 illes diferents d'aigües verdes verdes, com la vegetació exhuberant, i el cel va aguantar fins a posar els peus a terra.

I pim pam ja estem a Rio!!!!

Calcetum Famèlicus

El connegudíssim geni biòleg alemany Guaiten Von Tanguens (1899-1970), catedràtic de la universitat de Bierlin i autor de llibres de caire científic com "Amb què es distreuen les mussaranyes" o "teixen amb agulles les aranyes", entre d'altres, va anar de vacances a Brasil amb la seva müller. Va tornar a la seva terra tot alterat. Segons ell, també l'època que li va tocar viure influenciava en les seves ideologies i apreciacions, les noies brasilenyes ensenyaven massa el cul. El seu esperit científic el va dur a buscar una raó a aquest tan estrany, i escandalós, fenòmen.

Amb la col.laboració de membres , mitjans i estudiant(es) de la universitat de (O)porto Alegre i de Rio (que me rio) de Janeiro va, viatjant de nou per fer investigació de camp, analitzar diverses calces i mostres de sorra de les platges i banyistes habituals. El resultat va ser aclaparadorament clarificador: El 89% dels casos les calcetes tenien un bitxet, un bacteri, de dents llargues i afilades, ulls verds i rastes que es dedicava, per entreteniment, a desfilar els banyadors fins a mitja galta. L'11% restant eren calcetes per estrenar i per tant sense valor en l'estudi. Les mostres d'arena tenien totes una gran quantitat d'aquests animalons, que el senyor Von Tanguens va anomenar Calcetum Famèlicus, amb agulles i minúscules navalles esperant un bikini per estrenar.

Per evitar destrosses futures va contactar amb dissenyadors de roba de bany de la regió i els va ajudar a preparar la nova temporada amb esquemes i dibuixos de banyadors diversos que ja de per si tapéssin només mitja galta.

Amb el temps, el bacteri va acabar desapareixent però l'afició per d'ensenyar natges (diria) que va anar augmentant.

Artícles de les revistes més actuals i fefaents "Muy (pero que muy) interesante" o "Vanidades" indiquen que la seva nevoda, després de veure, per casualitat un vespre a les golfes de casa, les fotografies que el seu avi va prendre d'allà, està dedicant-se en COS i ànima a l'estudi de perquè els homes i nois, brasilers tenen aquests cossos esculturals.

Churrasquinho, Caipirinha i Holandesos

Segueix plovent, després de sortir de l'ilha do mel, on ho feia lateralment a causa del vent, en barqueta sobrecarregada i mar mogudet, vòmits i moments d'histèria que van fer prendre les armilles salvavides sense donar l'abast per a tothom, després d'esperar un bus (2h) i fent un transbord miraculós per a un viatge de 18h, segueix plovent. Estem a Paraty.

Aquestes setmanes la "planificació" va segons com es presenta el dia, així pensàvem fer a Florianòpolis una caminadeta per una trilha cap a platges desèrtiques però vam despertar-nos amb un diluvi universal novament. Així que adaptant-nos a aquesta situació, decidim fer maletes i marxar de bon matí cap a Curitiva i intentar arribar a l'ilha do mel. Però hops! Quan tot estava llest el nostre veí brasiler ens convida a un churrasquinho. Mmmmm... No ens hi vam poder negar amb aquella olor de carn i la caipirinha "home made". Readaptant-nos novament a la situació vam acabar arribant a les 22h a Curitiva amb una lleugera ressaquinha.

El seguent dia, de pluges intermitents, vam viatjar cap a l'ilha, on esperàvem calma i serenor. De camí ens adverteixen que hi ha un "congreso de estudiantes". Cert és que el castellà i el portuguès s'assemblen, però també duen a la confusió. Arribem tant tranquils al port i veiem per la platja 1200 jovencells (15-22) fent el cafre i amb cerveses a les mans. El "congreso" va resultar ser el viatge final de curs d'instituts i alguna universitat. Així que la calma i serenor... Totes les posades ocupades excepte la Casona de Dom Pedrinho, un hippie entranyable, on hi compartiem habitació amb una holandesa. L'oloreta d'herbes ens acotxava a les nits i ens llevaba al matí, per sort l'illa és prou gran i de platges quasi buides en vem trobar i disfrutar, va sortir el sol un parell de dies, juntament amb una parella també d'holandesos.