PAI PUKU, a currar!!

Bé doncs, molts ja ho sabeu, però pels navegants desinformats us indiquem que s'ens acaben les vacances pròpiament dites, de platja, sol i cap obligació. (Suposo que s'escaparà, en alguna conversa, el comentari: "ja era hora, aquests...")

Anem a treballar a Pai Puku, un internat al mig del chaco Paraguayo (zona poc poblada i molt extensa que fa impossible els desplaçament diàris a l'escola i per això s'internen els nens d'entre 6 a 18 anys). I allà hi farem tot allò que faci falta. En principi saben que la Laia és psicòloga i creiem que intentaran trobar alguna coseta per fer que sigui coherent. Pel que fa al Lluc... doncs estan molt contents que sigui enginyer i el convertiran en el "niño para todo", el "superhome", no sabem què tocarà, pero han advertit que molt provablement tocarà fer algun moble i reparacions elèctriques així com cultivar l'hort i si cal, matar algun animal per jalar. Estupendo.

L'altra gran notícia és que per a poder dormir junts, com que són bastant cristians, s'els ha dit que estem casats. Ens hem inventat ja dia de casament i com va ser tot :) Sapigueu que veu estar tots magnífics a la cerimònia!! Mouahahahahaha!!!

La veritat és que té tota la pinta de ser molt interessant.

Paraguay, dosis de realitat

I continuem la ruta i seguim "abusant" de les bones intencions, tal com apuntava un gran comentari, de parents. Aquesta vegada la víctima ha estat la Berta (cosina del nen) que està instal·lada a Asunción i és ella qui ens ha ajudat a preparar la propera etapa que ara comentarem.

Bé, l'arribada ha estat del tot impactant. Després de passar un día sota una calor infernal, al vespre la Berta ens va proposar d'anar a una congregació en memòria del 23 de març de 1999 quan, després de l'assassinat del vicepresident hi va haver una "acampada" davant del cabildo que va acabar amb batalla campal i la mort de 8 joves manifestants. El cap de la policía del moment va fugir del país i no va tornar fins que va aconseguir enbaucar (money) un jutge que el declarés innocent per falta de proves. El detall més fort del cas, és que, veient tot de mares semi ploroses i plenes de rabia contra aquest paio i aquesta injustícia ens vem assabentar que el tiu es presenta ara a les eleccions i no ens podiem creure que estigués segon en els sondejos!!

A moments semblava que estessim com en un documental però vist des de dins. I és que ens sembla que hem caigut a un pais completament oblidat on hi ha de tot menys justícia i normalitat.

Per exemple, ens comentaven que aquella catàstrofe d'un supermercat a Paraguay, on es va declarar un incendi i l'amo va decidir tancar les portes perquè la gent no marxés sense pagar. Van morir unes 400 persones i acaben d'absoldre també el responsable del super sense càrregs...

I és que la Berta ens explicava totes les brutalitats històriques (una dictadura llarga que ha evolucionat a una "democràcia" on el partit SEMPRE guanyador és la continuació del dictatorial) i el mal funcionament de tot plegat (educació, on ella treballa, sanitat...) per culpa del govern han degenerat en una actitud servil i callada, per por de repressió, de la població que posa els pèls de punta.

Buuuuuuuuuuuufffffffffffffffffff

URU(molt)GUAY

Uffff...Uruguay ha estat un cúmul d'emocions, de retrobaments, de descobriments, de vacances i sobretot de viure el pais des de dins.

De retrobaments d'amistats de l'Erasmus, Juancito, que bueno verte de nuevo! Que ha estat el nostre guia per la zona, fent tota la costa fins ben bé la frontera del Brazil (on un dia hi vem posar el peu )
De descobriments d'un pais que és totalment verd i pla i on hi viuen més vaques que persones ( 3 milions d'habitants i nada más i nada menos que 14 milions de vaques! )

De descobrir també part de la família Ballart que viu per aquí i poder sopar i passar vespres amb ells!

Descobrir l'aventura de banyar-se a l'altre costat de l'Atlàntic i al Rio de la Plata on l'aigua canvia de color de blau a marró en un dia!

De provar de fer Surf amb ones gegants!! (quina impressió estar a la cresta, i quina patacada posterior)


De vacances per haver estat a la petita punta del diablo. Un poble de pescadors que tenia més semblança amb el poble d'Atèrix que a cap altra cosa i on hem recollit 1000 anècdotes.

I haver viscut tot això amb gent del pais ( pasqua amb festa familiar inclosa ) i empapar-nos del caliu de la gent que aquí desprenen ha estat impagable!

de 26 a 27 a Buenos Aires!

Felicitats Laia!

Un auto és com els donettes

et surten amics per totes bandes.

I és que a San Martín de los Andes vem llogar-ne 1 durant un parell de dies per a nosaltres i el vem acabar omplint toujours.

El primer amb un vasc (Alex) i una Italiana (de 32 tacos que vivia a granada, amb una furgo amb tulipans de plàstic al davant, venent artesanies) que vam agafar fent autostop i que finalment es va acoplar tot el dia per fer la ruta dels 7 llacs (obviarem el capítol en el qual va perdre la cartera durant la ruta i vam haver de fer una persecució pel·liculera)
El segon dia el vem omplir amb una franco-bèlga cantant de música barroca i obsessionada pel pès a portar, doncs amb la bàscula de la cuina es va pesar totes les prendes de roba per decidir què se'n duia i què no, i amb una Anglesa més semblant a la Miss Bean que a qualsevol altra cosa (amb el barret de pescador, els prismàtics i les botes de muntanya feia una fila... es va passar el viatge de tornada jugant, sola, a un joc de contar cavalls...).

Això és només una petita mostra d'allò que hem anat trobant durant el viatge. A part de ser gent totalment diferent a nosaltres ha estat tot un plaer.

Ah, San martín de los Andes, molt xulo. Poblet petit i cuco. I Ara si que ens despedim de la Patagònia i ja estem a Buenos Aires, la Gran Urbe.

PD: Quin descans les eleccions... :)
PDD: Busqueu la noia bond a les fotos!!

WOW

Ja sabem posar videos!! :)

Superherois

I és que fer 18 Km en 2 hores i 1150 metres de desnivell no és "moco de pavo".
Aquesta dada la podreu entendre si us posem en la situació que vam viure fa 2 dies al cerro Tronador ( 3500m ).

El dijous pujant pujant i després de 5 hores da caminada, vam fer nit al refugi de muntanya del Tronador. Tot bé. Mirador de la Serralada dels Andes, glaciars a tocar si allargàvem la mà i ben bé al costadet de la frontera Xilena.

Ja ens havien avisat que les previsions eren de lleugera pluja al vespre, però tenint en compte que feia més de 3 mesos que no plovia en tal indret i que ja estariem al refugi, no ens vam preocupar massa pel tema. Qui ens hagués vist l'endemà al matí mirant el temporal que fotia. Pluja ( jo crec que més aviat era un diluvi ) boira, fred i vent, molt vent. El tema era que teniem bitllets de bus i hostal pagats i haviem de baixar fos com fos. Entre partida i partida de cartes aixecàvem la vista per veure si Deu tot poderós escoltava les nostres pregàries. Però com més pregàvem més plovia. Collons!

Veient la poca evolució metereològica decidim baixar amb una parella de Suecs que estaven en la mateixa situació ( a la muntanya ja se sap que si vas 4 millor que 2 ). Motxilla lligada i tapada, mocadors al cap i forro polar cordat fins el coll. De poc van servir totes aquestes preparacions quan als 5 minuts de sortir ja teniem fins les calces xopes! Aixxx....jo crec que mai havia baixat tant ràpid una muntanya. I una tartrera encara menys. Us podeu imaginar com vam acabar al cap de dues hores quan vam arribar a baix sense que hagués deixat de ploure ni un segon. Ho sentim però no teniem humor per fer fotos :)

A part d'això Bariloche ha estat espectacular i també ha servit de retrobament amb el Bruno i el Jose ( que si mirais esto os mandamos muchos recuerdos! ).

Apale fins la propera!