Descobriments

Doncs a veure si en portem algun cap aquí:
-Els gelats els pots demanar amb recobriment de xocolata desfeta (que amb el gelat es solidifica i queda cruixent).
-Pizzes, empanades, pan de miga i pasta per tot arreu (siguis on siguis).
-Alfajores (eren desconneguts per nosaltres i t'en donen sota qualssevol pretext)
-Petó a una galta (entre homes també)
-El calentamiento global és tema de converça habitual, però aquí no recicla ni "cristu".
-Les calcetes de bikini "Wonderpompis".
-Dulce de leche fins dins la sopa (ull al demanar pastissos i gelats).
I segur que ens n'hem deixat, però ja els afegirem.

Ara a Sant Carlos de Bariloche hi fem el guiri pròpiament dit, ens apuntem a activitats i tal. La veritat és que fer kayac per un llac d'on podiem bure'n l'aigua i que era ultra transparent entremig de muntanyes era xulo xulo.
A part d'això hi ha uns paisatges dignes de Walt Disney (diuen que amb aquests es va en ells per fer Bambi), i ens estem aficionant a fer la ruta de les xocolates a la tarda, que aquí n'hi ha moltes.

I a fer ruta pel Cerro Tronador demà!

La Comarca

A el Bolsón no hi ha Hobbits sinó Hippis!!

Però què es pot esperar d'un poble on els bitllets de bus tenen pel darrere petits escrits com aquests.
Doncs tant hippi és aquest poble que hem decidit adaptar-nos-hi de la millor manera possible. I ens n'hem sortit prou bé! La Laia està començant una pulsera de fil i el lluc s'en va fer una amb un retall de cinturó. Anem als llocs fent dit (i com no podia ser d'una altra manera, vem haver d'acabar empenyent el cotxe atrotinat que ens va agafar perquè a 100m de la benzinera es va quedar sense gasolina). Ens acompanyen els gossos pel camí i hem reduït el nombre de dutxes setmanals (broooooma!)

Seguim retrobant-nos amb gent, aquesta vegada 2 castellans que vem connèixer a Puerto Madryn i nou retrobament amb els petits alemanys (phillip i Khahn).

En fi, dies de molt relaxament.

PD: Tot i estar a l'Europa d'amèrica del sud hi ha hagut un tall d'internet durant un dia i mig en TOTA la patagònia!! A veure amb què ens trobarem més endavant.

Siau Patagònia

Marxarem de la patagònia desde l'últim poble on ens aturem (i on esperem jalar el "cordero patagónico" a bon preu), el Bolson! Us sona? Recorda a Senyor dels anells?? :)

Hi acabem d'arribar avui, la foto de sota és del parc natural d'Esquel, xulo i si, ens hem banyat en un llac amb vistes als glaciars!!! maco maco.

Fent un resum del nostre periple per la Patagònia deixem:
7 llits diferents on hem dormit
2 suissos (Celine i Cedric), els de les cartes :)
2 Canadencs (i la primera persona que conneixem que ha viscut a l'ARTIC!!)
2 petits Alemanys (Phillip i Khanh) campistes divertits que hem creuat en + d'una vegada.
2 catalans (Mario i Marta) amb qui hem compartit habitació
1 Brazileira (Berna) Xerraire com ella sola però mira, potser la visitarem a Florianópolis, depèn.
2 ?? (companys d'hab. de Puerto Madryn) que tot i tenir-los2 dies poca info vem treure'n
4 bons Argentins (Nelo, Raulito, Samuel i Leila) N'hi ha més d'un que parla Català!!!
1 americà i 1 holandès (sense més)
9 Navegants "espanyols" en funcions d'estudi submarí
4 Bascs de la competència
1 Irlandès bebedor (com tots)

Events:
2 punxades de roda
1 fallada total de bus
1 nit en una terminal d'autobusos
molts trekkings
1 pedalada en bici
algunes cremades

pèrdues:
1 mitjó (i per consequència la seva parella)
1 caputxa del forro polar.
1 crema solar

Fitzzy!!

I bones de nou, com que feia dies que no dèiem res (estaven en els pobles més cars d'argentina) avui dues tasses!!!

Molt ràpidament us direm que hem passat els últims 3 dies al poble més nou del continent (1985) i un dels paradissos dels escaladors. Doncs a El Chaltén hi hem fet 2 trekkings llarguets (23 i 27km) anant als peus del cerro Torre i del Fitz Roy.

PD: Leo, malhauradament el Torre no el vam poder veure gens bé (vamus, gens!) doncs els núvols ens ho van impedir i sort vem tenir del dia meravellós següent!!)

PDII: Primera dormida a terra en una estació d'autobusos a causa d'una arribada retardada a les 3'30h de la matinada. I primeres diarrèes de tots 2 alhora. Tot un panorama.

El Perrito

El Perrito (Moreno) NO fa bup bup sinó que creck crash xoff. més o menys. I és que aquest enorme bloc de gel és IM PRESSIONANT.
Us ho poden certificar dos, que no només l'han vist " con estos ojitos", sinó que també hi han caminat pel damunt. I això és resumint tot allò que es pot trobar a El Calafate, a part d'un carrer turístic de preus desorbitats i molts xuxos sueltos.
I és que davant la immensitat de la Patagònia, tots ens acabem reunint als 4 pobles on hi ha vida. Mig personal de l'hostal d'Ushuaia amb qui vam compartir uns dies, estaven també al galciar.

I ens ha tornat a passar!!! No acabem detenir massa sort amb això dels desplaçaments terrestres. Pana altra vegada!! mmmmmmm....4 hores penjats al desert. Hi comencem a trobar el gustillo. Les cartes i la parella de Suïssos van salvar la situació.

Ushuaia

Doncs aquesta és una terra de contrasts. Hi ha des de boscs d'Alícia al païs de les meravelles o prats de "la Comarca" (verds prats amb conills passejant) a boscs tenebrosos del senyor dels anells. * Des de mar a muntanyes nevades, i és estiu! De fet, ens va nevar a 300 metres mentre estavem fent un trekking. Esperavem passar fred, però no tant :)

Aquesta nevada imprevista ens va permetre poder pujar al glaciar al dia següent i tenir paisatges espatarrants.
Estem descobrint que les excursions que ens creem nosaltres mateixos resulten ser molt més profitoses que les organitzades amb guia i sortides en vaixell.

L'ambient de l'hostal és xulíssim i es participa en tertules on "arreglem el món" en un potipoti de llengües (en aquests cercles de gent compartint habitacions tots estem bastant d'acord). I hem fet bons amics amb qui després hem anat a fer birres i que segur visitarem posteriorment a Buenos Aires quan hi siguem de retorn.

A més a més, a Ushuaia anem més que despistats amb el tema de la llum. Hi ha dies que hem començat a sopar a les 23:30 pensant que eren les 21h. Això pot ser comprensible si s'està en un indret on a les 5h del matí ja hi ha llum i dura fins les 12 de la nit.

Cap a Calafate demà!

* Les fotos d'aquestes descripcions es penjaran en un altre moment, doncs

ens hem deixat la tarjeta :p

Què dur que és arribar a la fi del món!

Volíem aventura? Doncs té aventura!!!

Després de sortir de Río Gallegos (on ja sabeu que ens vem quedar aparcats 1 dia), vam agafar el suposat obnibús que ens havia de portar a la fi del món (o al principi pels més optimistes).
A les 8 del matí arranquem i al cap de dues hores comença el "festival aduanero". Primera parada d'emigració d'Argentina ( primer segell, revisada d'equipatge amb gos inclòs i una hora d'espera). A 1Km, segona parada d'immigració a la frontera Xilena (el mateix ritual, però amb control d'equipatge de mà. Ens van fer deixar l'únic aliment que duiem a sobre, una pera).
Abans de passar l'estret de Magallanes, PUMMMM, punxada de roda!!! Tots a baix, aguantant-nos com podíem amb el vent que feia. Amb 17 minuts tot arreglat!
Passem l'estret ( espectacle de vent i de corrents marines ) i tercera i quarta tongada d'aduanes. Altre cop la ginkana del " suben i bajen ".


A l'hora i mitja...PUMMMMMMMMMMMMMMM. Frenada i a la cuneta. Segona petada de roda. I sense més recanvis al mig del desert patagònic!

Al cap d'una hora d'espera, mirant una peli al bus, ens diuen que baixem perquè el bus que ens ve a rescatar ja està arribant. ahhhhhhhhhhhhh....la sort no estava amb nosaltres. A 300 metres el bus rescatador es queda encallat amb la gravilla!!!! OSTIA!

Solució a aquesta situació kafkiana: van anar a buscar la roda de recanvi del bus encallat. La van canviar per la petada i a sobre vam haver de remolcar el bus que teòricament ens venia a salvar!

Encara que no hp sembli vem acabar arribant a Ushuaia sans i estalvis. Però amb un lleuger retard :)

Phewww

Amb Animals...

Bones de nou des de Puerto Madryn!

Això va de pingüins, de foques i de lleons marins ( teòricament també d'orques, però no n'hem vist ni una). Hem passat 4 dies instal·lats a un hostal internacional amb molta vidilla. El poble en si, res de l'altre món, però els entorns han estat espectaculars! El primer dia estàvem tan emocionats per veure bitxos raros, que quan vam arribar a la platja (gran com haureu vist a les fotos) la Laia va exclamar:
- Lluc mira!!! Allà baix hi ha un llop marí!!!!
El lluc que amb la seva miopia sempre dubta va dir: - Segur Laia?
Bé, va resultar ser un gos. Ups. Sort que l'endemà en vam veure a mils al parc natural de la península de valdés :)

Entre platges i animals també hi va tenir cabuda una excursió amb bici de 40km en total, on vam poder viure amb pròpia pell la sensació d'estar perduts pel desert: Set, zero ombres, pols, ni una ànima, alguna serp, calor insoportable... tirarirari...nanana. I al final una llama què, estant despistats, ENS VA FOTRE L'AIGUA!!!!

I ja de camí cap a Ushuaia, la fi del món. Parada inesperada a Rio Gallegos per una nit. Això ens passa per anar tant feliços per la vida sense reservar busos.

Vinga ens veiem a la terra del foc!